Ensayos

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I
Fonètica

INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS
SECCIÓ FILOLÒGICA

Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, I
Fonètica

BARCELONA 2009

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP
Institut d’Estudis Catalans. Secció Filològica Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, 1 : Fonètica. — 3a ed. rev. ISBN:978-84-7283-319-7 I. Argenter, Joan A., ed. II. Títol 1. Català — Fonètica 804.99-4

L’edició d’aquest fascicle ha estat a cura de Joan A. Argenter, membre de l’Institut d’Estudis Catalans

© 2009, Institut d’Estudis Catalans Editat per l’Institut d’Estudis Catalans Carrer del Carme, 47. 08001 Barcelona Primera edició: novembre de 1990 Segona edició: juny de 1996, revisada Tercera edició: juny de 1998,revisada Primera reimpressió de la tercera edició: març de 1999, corregida Segona reimpressió de la tercera edició: febrer de 2001 Tercera reimpressió de la tercera edició: novembre de 2001 Quarta reimpressió de la tercera edició: octubre de 2005 Cinquena reimpressió de la tercera edició: març de 2009 Tiratge: 1.000 exemplars Compost per Víctor Igual, SL Carrer de Còrsega, 237, baixos. 08036Barcelona Imprès a ALTÉS arts gràfiques, SL Carrer de Cobalt, 160. 08907 L’Hospitalet de Llobregat ISBN: 978-84-7283-319-7 Dipòsit Legal: B. 6046-2009

TAULA

Pòrtic Introducció 1. Dimensió actual de la llengua oral 2. La varietat estàndard 3. Principis generals 4. Caràcter flexible de l’estàndard oral 5. Observacions Fonètica 1. Fonètica 1.1. Vocalisme 1.1.1. Vocals tòniques 1.1.2. Vocals àtones1.1.3. Diftongs 1.2. Consonantisme 1.2.1. Consonants oclusives 1.2.2. Consonants sibilants alveolars 1.2.3. Consonants sibilants palatals 1.2.4. Consonants nasals 1.2.5. Consonants laterals 1.2.6. Consonants vibrants 1.3. Accentuació 2. Fonètica sintàctica 2.1. Vocals en contacte 2.2. Consonants finals 2.3. Vocal de suport

7 9 9 9 10 11 12 13 15 15 15 15 17 17 17 18 18 19 19 20 21 23 23 23 24PÒRTIC

L’Institut d’Estudis Catalans no podia restar indiferent davant el pes creixent de la dimensió oral en la vida de les llengües dins la societat actual. Fidel a la seva trajectòria i conscient de la seva responsabilitat, l’Institut inicia avui la publicació d’una normativa establerta per la Secció Filològica, que ajudi a la realització de la llengua estàndard oral i que neutralitziels factors que la pertorben. La present proposta de «català estàndard» és una innovació avui necessària, però que té el seu risc. Per això aquesta potser no serà encara la versió definitiva, per tal com el temps i l’experiència en seran els millors avaluadors. Això no obstant, l’Institut confia que els professionals i els usuaris afectats col·laboraran a fer que la llengua realment emprada es vagiadaptant a la modalitat descrita ací com a aconsellable. En acomplir la seva tasca, la Secció Filològica s’ha sentit encoratjada per les universitats de les terres de llengua catalana, que ja fa temps es manifestaren preocupades perquè la llengua estàndard donés entrada a les modalitats principals que la componen. Però sobretot cal posar en relleu la tasca duta a terme darrerament per la Comissióde Seguiment de la Llengua Normativa, integrada per representants de les universitats d’Alacant, de Barcelona, Autònoma de Barcelona, de les Illes Balears, de Perpinyà i de València. Aquest grup de treball ha fet una feina ben útil en el camp de l’estàndard oral; útil i generosa, per tal com n’ha ofert els resultats a la Secció Filològica, perquè aquesta els incorporés, en la mesura que fospossible i convenient, al text que havia elaborat. És significatiu que l’Institut hagi pogut comptar amb una col·laboració que, en d’altres fases de la seva labor ordenadora de la llengua, hauria estat simplement inimaginable. També han estat preses en consideració totes les propostes i totes les normes que, a manca —fins ara— d’una normativa específica, havien anat ela-

8

proposta per a un...