Entrevista Actor

1. Quina van ser les raons que et van portar a aquesta professió?

De raó no n’hi ha cap. Jo em vaig trobar fent teatre amateur, molt jovenet, amb 11-12 anys i sense donar-me’n compte em vaig trobar a l’Institut, fent d’actor profesional, hi havia varies coses per estudiar, però res m’acaba de convencer i finalment em vaig dedicar això, tot i que no tenia moltes ganes de dedicar-m’hi. Va sercom una mena d’atzar i va ser trobar-s’hi.

2. Quan la teva familia va saber que et volies dedicar al teatre, quina va ser la seva reacci ajustant a la realitata vegada mme gesticular, d'e, un zim, unes pulsions m amb 12- 13 anysó?

La seva reacció va ser molt bona en el meu cas. Tinc companys d’Institut que els pares no els agradava gaire, però a mi m’havien vist fent teatre des de moltjovenet i, precisament el que van dir va ser ara sí que ho has trobat i segurament t’hi guanyaràs la vida, i van encertar.

2. Com definiries un bon actor?

És molt complicat de definir un bon actor, perquè bons actors n’hi ha molts i de molt diferenta classe. Un bon actor seria, bàsicament, el que sap, el que transmet bé i té una potència emocional i sap transmetre bé un joc teatral, bàsicament.El teatre és un joc, no és res més que un joc, jugat molt seriosament però és un joc. Per mi un bon actor és el que arriba bé, el que transmet.

3. Creu que un bon actor de teatre pot ser un bon actor de cinema?

Sí, perquè no? És clar que sí. A més, a vegades, és més difícil que un bon actor de cinema sigui un bon actor de teatre.

4. Vista l’experiència que té, el format audiovisualrequereix de l’actor la manera d’actuar diferent a la del format teatral?

Sí. Absolutament no té res a veure. La distància és diferent, el que parla, la màquina, és diferent. La màquina teatral és el públic, que són les 500 600 o 700 persones que tinguis en directe, un zim, unes pulsions molt més, nosé com explicar-ho, més fresques, més directes, més vives, més… En canvi, allò altre és unamàquina. Per tant, demana una tècnica molt diferent.

5. Però vull dir, els gestos, la manera de gesticular, d’expressar-te és diferenten en el teatre?

Sí, tot i que cada vegada s’assemblen més. Abans el teatre era una cosa més empulosa, més inflada i el cine era una cosa més real, més ajustada a la realitat. Ara no, ara el teatre, cada vegada més, s’està ajustant cada vegada més a aquestarealitat. Per tant, s’estan acostant molt. Però, tècnicament, si que, sinó estàs davant de la cámara no surts, diguem-ho així.

6. I vostè, arran del premi Amor de Samuel Beccket, va arribar al cim de la seva carrera teatral. Premi de la Ciutat de Barcelona de teatre 2010, Premi Nacional de Cultura 2011 en la categoria de teatre, Premi Butaca 2011 al millor actor. Guardonat al teatre,interpretant un paper sense la televisió, no seria el moment de posar el peu al cinema?

Sempre m’he dedicat molt al teatre. Jo no he fet pel·lícules, més que pel·lícules he fet col·laboracions. Moltes vegades, són amics que m’han demanat algun favor. El problema és que el teatre m’ha privat molt del cinema i, de cinema n’hagués pogut fer molt més del quin he fet.

7. Però potser t’agrada més elteatre, no?

El que passa és que, ara, a mi em lloguen un any i mig o dos anys abans pel teatre. I, en canvi, pel cinema em truquen tres mesos abans. Llavors no puc, no tinc temps. Tot i que he fet cinema, he treballat amb el Carlos Saura, amb molta gent…

8. Però, una mica la seva carrera s’ha marcat pel teatre i per algunes aparicions a la televisió. Sobretot és una carrera teatral.Diguéssim, ara que ha arribat a tenir un perfil molt ben valorat en aquests dos àmbits, li interessaria començar a canviar el punt de mira?

De cinema també en faré, segurament més endavant. Ara m’estic plantejant, d’aquí a 2 o 3 anys deixar el teatre i tornar a fer una mica més de cinema

9. Amb El primer amor de Beckeet, vostè es va començar a dedicar al teatre d’una altra manera. Seguia...