Esquema arquitectura romànica europea

ARQUITECTURA ROMÀNICA.
Romànic- Creacions artístiques de finals del s. X al primer quart del s. XIII a diferents punts d’Europa. Art aparentment unitari, però trobem variacions segons l’àrea geogràfica = complexa pluralitat d’estils que compartiran característiques formals degut al fet de l’adaptació de les necessitats socials i religioses.
Precedents:
- Art Romà
- Art Paleocristià
- ArtBizantí
- Art Carolingi
- Art Islàmic
Situació històrica:
- Aparició del feudalisme
- Hegemonia de l’església catòlica
- Forta influència del monaquisme
- Creixement econòmic i augment demogràfic
- Desenvolupament de les ciutat i enriquiment del comerç
- Època de les corades i les peregrinacions (a causa de la obsessió per les relíquies)
Cronologia: 3 fases diferenciades per lahistoriografia.
- Primer Romànic → fi s. X – tercer quart del s. XI
- Romànic Ple → tercer quart del s. XI – mitjans del s. XII
- Tardo Romànic → tercer quart del s. XII – inicis del s. XIII
Primer Romànic_____________________________________________________

___
Nom atribuït a l’ historiador català Puig i Cadafalch. Tot art d’aquest període que no sigui arquitectura respon a formes més aviatde la tradició plàstica carolíngia. Les experiències d’aquesta fase son molt importants sobre el que definirà la teoria arquitectònica del romànic ple.
Característiques generals:
- Aparell petit i regular
- Articulació del mur exterior. Bandes llombardes (arcs cecs + lesenes) i nínxols cecs aprofundits.
Ja utilitzat en l’arquitectura romana. En l’interior hi haurà un ús més restringit.
-Cobertes. Fusta, pedra tant sols a les capçaleres (excepte Catalunya)
- Capçalera articulada amb absidioles (pioners= monestirs benedictins)
►Santa Maria de Ripoll.
Difusió de la girola. (precedent atonia com a Hildeshein i en les criptes carolíngies)
- Façana Occidental amb torres. (precedent en els westwerker carolíngis)
- Criptes. Per tal de contenir les relíquies (precedent criptes otònidesi carolíngies).
- No acostuma ha haver-hi decoració escultòrica.

ITÀLIA
Fora de la zona de la llombardia no trobem gaires edificis emblemàtics d’aquest períodes. Poques conservades, i la majoria restaurades. (tant sols conservem petits espais inclosos dins construccions posteriors) ►Cripta de Sant Esteve a Verona
No gaire experimentació: ▲Doc: Bisbe d’Arezzo al 1026 envia a “Maginardus” aSant Vital de Ravenna perquè estudi una obra per copiar-la.
Importància de la ciutat de Milà com a capital.
Llombardia.
Aportacions:
- Origen més antic en el tractament del mur dins aquest llenguatge del PR a base d’arcs cecs i lesenes.
- Torres-campanar aïllades. ►Torre dels monjos de Sant Ambrosi de Milà.
►San Vincenzo in Prato

Edifici tardà dins el nou estil. Restauració conservadoradel s. XI ens permet estudiar-lo dins el PR.
Maó+ bovades als tres absis paral•lels. Típiques lesenes i arcuacions. Fila de nínxols de mig punt sota l’exterior de l’absis central.
Podem trobar edificis d’un estil del primer romànic ja madur a les fronteres de Llombardia.
►Sant Pietro de Civate. (1040)
Per ser d’un romànic madur encara li falta major grau d’acabat i decoració escultòrica.FRANÇA
Borgonya.
Monestir borgonyó de Cluny sota el govern de l’abat Mayeul (950-963) es comença nou temple.
Exempt de qualsevol poder, lligat directament al papat. Ordre benedictina. Tindrà molts monestirs sota la seva jurisdicció (França, alemanya, gran Bretanya, Península Ibèrica, Itàlia)
- Vassallatge exclusiu a Roma
- estructura jeràrquica piramidal entre priorats, abadies subordinades iabadies afiliades.
- Organització feudal interna i suport a la societat feudal de l'època, mantenint bones relacions amb nobles i bisbes (malgrat la seva immunitat davant ells)
- Intensificació decisiva de la clericalització del monacat.
- Predomini en la vida monàstica del rés litúrgic i la celebració coral de l'eucaristia, enfront dels treballs físics que eren irrellevants, i que eren...