esquema vila




INTRODUCCIÓ:
Canvis en els ultims 10 anys a la nostra societat  configuren sisteme aducatiu cualitativament diferent.
Abans moltes societats industrials
 tenien coneixement.
 havien adoptat diferents maneres d’adecuar el seu sistema educatiu.
Les característiques de la immigració en la societat de la información  son importants per  comprendre lanova situació. Es moven globalment.
 la societat de la informació.
 els capitals financiers.
 les persones.
Les societats mes riques de la terra  demograficament representen  el propi planeta  en conseqüencia trobem:
 Persones  de totes les nacions.
 els estats del mòn. diversitat de llengües.


NO ES TRACTA D’UNA SITUACIÓ CONJUNTURAL, SINÓ PERMANENT EN EL TEMPS.

Dos grans blocs:
 l’alumnat estranger nascut a la societat d’acollida o que hi ha arribat abans dels 6 anys.
 l’alumnat estranger, conegut com alumnat d’incorporació tardana  que s’incorpora aalgún curs de l’educació obligatòria.
Ens interesa resaltar dues coses:
 l’alumnat estranger que s’escolaritza en CATALÀ  programa de canci de llengua de la llar a l’escola  característiques diferents de les que hem conegut.
 pràctica educativa  existència
 d’un aula.
 nivell docent etapa educativa
Independentment del grau de diversitat al seu interior.

Un dels trets importants de l’organització bilingüe de l’educació  implicava  el màxim grau d’homogeneïtat posible de l’alumnat respecte al coneixement de la llengua del centre docent.
Hem de conviure amb una situació  educativament desitjables  barreja d’alumnat amb llengüesinicials diferents  habitual.
No resposta a les nostres preguntes  abans de reflexionar sobre les relacions entre: pràctica educativa i educación bilingüe  exposar les idees principals que  guien l’educació bilingüe i formen part d’un acord consensuat  des de la pràctica  des de la recerca educativa.

I. HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ BILINGÜE.
1962, Peal i Lambert.

Desenvolupament cognitiulimitat.
Fracàs escolar.  L’alumnat de 10 anys bilingüe de classe mitjana obtén puntuacions superiors.
 L’alumnat monolingüe obté menys puntuació.
 Però hi havia alumnat monolingüe que no abonava aquestes prediccions.
1974 i 1977, Lambert.

Proposta sociolingüísticarelacionada amb les astituds lingüistiques de les persones que es converteixen en bilingües
El bilingúisme no es una categoría única i es poc útil com a variable causal per avaluar els seus efectes sobre el desenvolupament personal, cognitiu i lingüistic. bilingüisme additiu: te efectes positius, es una llengua incorporada que no es percebuda com a amenaça per al manteniment de la propia llengua. FACREAR UN PRINCIPI GENERAL, S’HA DE DONAR PRIORITAT, AL COMENÇAMENT DE L’ESCOLARITAT A LA LLEGUA QUE TÉ MES POSSIBILITAT DE DIXAR-SE DESCUIDADA.
 bilingüisme substractiu: te efectes negatius, es una nova llengua que es fa de manera i es percebuda com una amenaça per al manteniment de la propia llengua i cultura.
1981, Lambert.

Tradueix el principi al’organització de l’educació bilingüe:
PROGRAMES D’ENSENYAMENT  programes d’ensenyament de la llengua familiar (llegar i escriure des de la llengua inicial).
 Programes d’immersió lingüística (llegir i escriure en la segona llengua).

1º col·legi St. Lambert, comencen amb el francés I poc...