esquema

SER I ESTAR

Els verbs ser i estar són verbs molt usuals que, de vegades, usem malament perquè en català tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llengües veïnes.Verb ser
1. Verb ser + compl. circumstancial de lloc (= trobar-se ):
En Pere és al bar.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.
2. Per expressarqualitats permanents o definidores:
La Maria és bona noia.
L'Anna és soltera / casada.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
3. Si el subjecte és inanimat i s'expressen qualitatstransitòries (però definitòries d'aquell moment):
La porta és oberta. (ara)
La sopa és calenta. (ara)
4. Quan volem expressar el temps en què ha de passar (passa o passarà) un esdeveniment:La reunió serà dilluns.


Verb estar
1. Verb estar + complement circumstancial de lloc (= 'residir o viure en un lloc, treballar-hi'):
Quan estaves (o t'estaves) a Suïssaguanyaves més diners. ( vivies )
La Maria està al tercer pis. ( viu, resideix )
En Jaume està en una empresa alemanya. ( treballa )
2. Per expressar qualitats transitòries:
La Maria estàmalalta.
Avui estic trista.
En Jaume està boig. ( avui )
La bombeta està fluixa. ( mal col·locada )
3. Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa:
Estic tot el diaestudiant.

Els verbs ser i estar
1. Els verbs estar i estar-se són sinònims quan volen dir viure o residir en un lloc . Quan el verb estar és sinònim de treballar no es pot substituirper estar-se .
Jo estic a Barcelona / Jo m'estic a Barcelona. ( hi visc )
Jo estic a la Diputació. ( hi treballo )

2. Amb els adjectius solter/casat, viu/mort, vidu/vídua se sol ferservir el verb ser :
Sóc solter.
És viva.

3. També s'accepta, però, l'ús del verb estar quan es matisa alguna cosa més enllà de la qualitat:
Estic casada amb el fill del metge.