etimologia dels colors

ETIMOLOGÍA DEL CAMP SEMÀNTIC
DELS COLORS MÉS COMUNS

ÍNDEX
BLANC..................................................................................................................PÀGINA 3
BLANCO............................................................................................................... PÀGINA 3BLAU.................................................................................................................... PÀGINA 3
AZUL.................................................................................................................... PÀGINA 4
GRIS...................................................................................................................... PÀGINA 4GRIS...................................................................................................................... PÀGINA 4
GROC.................................................................................................................... PÀGINA 4
AMARILLO............................................................................................................ PÀGINA 4LILA....................................................................................................................... PÀGINA 5
VIOLETA................................................................................................................ PÀGINA 5
NEGRE.................................................................................................................. PÀGINA 5NERGO................................................................................................................. PÀGINA 5
TARONJA.............................................................................................................. PÀGINA 5
NARANJA.............................................................................................................. PÀGINA 6VERD..................................................................................................................... PÀGINA 6
VERDE................................................................................................................... PÀGINA 6
VERMELL............................................................................................................... PÀGINA 6
ROJO.....................................................................................................................PÀGINA 7
BIBLIOGRAFÍA....................................................................................................... PÀGINA 8

BLANC
Provinent del Germànic BLANK “brillant, resplendent”, “blanc” de l’arrel de BLINKEN
“guspirejar”. Primera documentació: documents de fi del s. XII i escriptors del XII. En el baix
llatí de Catalunya “blancus”, aplicat a objectes de metall i de vestir,a animals, o roques, en
documents des de 951 a 1177. “Blancus”, va entrar en romànic des del llatí vulgar, tot i que és
comú a totes les llengües romàniques d’Occident, on el llatí a penes va deixar marques,
sobretot en derivats o en la toponímia.
El germanisme, no va entrar ràpid, ja que en castellà i més en gallego-portuguès presenta
senyals d’entrada més recents.

BLANCO
Provinent delgermànic blank, brillant.
Primera documentació: Cid
La conservació del grup consonàntic inicial indica que és una paraula que va entrar tard,
segurament des de França.
La paraula a Espanya era ALBO.

BLAU
El blau és un color vistós, suau i plaent i més característic que el blanc i el negre: això fa que se
n’hagi fet sempre gran ús com a característica d’objectes importants, com perexemple, “El
llibre blau”.
Provinent del germànic, on és comú a totes les branques i hi apareix des de les frases més
antigues de cada idioma; en les llengües romàniques aquest adjectiu gairebé ni es conserva,
només en català, occità antic blau i francès bleu, es creu que es prengué del fràncic, conclusió
que no és segura, perquè si tenim en compte que en castellà i portuguès azul i italià azurro...