Etimologia

1. Etimològica
La paraula filosofia vol dir "amor a la saviesa". Segons Diògenes Laerci (segle II a. C.), Pitàgores va ser el primer que va utilitzar el terme filosofia. Segons Pitàgores només elsdéus són savis, els homes tenen una tendència natural cap a la saviesa, tenen un desig o afany de saber. En la filosofia sempre han persistit dos elements que es necessiten mútuament: la consciènciade les nostres limitacions (de la nostra pròpia ignorància) i el desig que ens estimula a conèixer allò que ignorem.
1.1 Plató: El filòsof enmig de la saviesa i la ignorància
" [...] cap dels déus noestima la saviesa ni desitja esdevenir savi (car ja ho és), igual que qualsevol altre que sigui savi tampoc no estima la saviesa; tampoc els ignorants no estimen la saviesa ni desitgen esdevenirsavis, car la ignorància té precisament com a cosa penosa això: el fet que aquell qui no és bell, ni bo, ni intel·ligent es pensi que ho és prou; així, doncs, el qui es pensa que no li manca res, tampocno desitja això que no es pensa necessitar.
- Qui són, aleshores, oh Diotima -vaig preguntar jo- , els qui estimen la saviesa si no ho són els savis ni els ignorants?
- Fins i tot per a un infant -varespondre ella- ja és clar que ho són els qui es troben d'ambdós."
Plató: El banquet, Barcelona, Ed. 62.
1.2 Aristòtil: la perplexitat del filòsof
"Els homes comencen a filosofar, i que així hovan fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant, segons una progressió gradual, altres qüestions més importants com,per exemple, els canvis de la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de l'univers. [...] Per què, si van filosofar per defugir la ignorància, és clar que buscaven el saber a causa del coneixement, i noper cap utilitat. I així es demostra, ja que aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans i a l'ordre de la vida. És, doncs,...