Eudald Carbonell

MERCÈ RODOREDA

Mercè Rodoreda és la novel·lista més important de postguerra. És l’autora de la novel·la catalana més important de tots els temps, La plaçadel Diamant (1962) que ha sigut traduïda en més de vint idiomes.
Va nèixer al barri de Sant Gervasi, Barcelona el 10 d’octubre de 1908. Va crèixer envoltadade l’amor dels seus pares i del seu avi que li va inculcar la passio per la lectura i les flors.
Va començar escrivint contes per a una revista i més tardquatre novel·les que es van endur el premi Crexells. A principis de la guerra civil espanyola va treballar al Comissariat de Propaganda de la Generalitat deCatalunya i a la Institució de les Lletres Catalanes. Ha estat exiliada a diverses localitats de França i a Ginebra on va tornar a escriure al cap de vint anys ambVint-i-dos contes (1958) que va guanyar el premi Víctor Català. El carrer de les Camèlies (1966) guanya el premi Sant Jordi, el de la Crítica i el RamonLlull. A mitjans dels setanta torna a Catalunya, a Romanyà de la Selva i acaba la novel·la Mirall trencat (1974) i entre d’altres, encara publica Viatges i flors iQuanta, quanta guerra... . El 1980 guanya el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

-El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes és un premi a la trajectòriainstituït per Òmnium Cultura. Segons les bases, "el premi és atorgat a una persona que per la seva obra literària o científica, escrita en llengua catalana, iper la importància i exemplaritat de la seva tasca intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural dels Països Catalans’’.