Europa I Les Regions ( Catalán)

Albert Kaupp Francino.
Professor: Francesc Morata Tierra (Relacions Intergovernamentals)

Índex:
Introducció. Pàg.1
La integració europea i les regions. Pàg.1
Participació de les regions en les desicions europees. Pàg 2
Factors queexpliquen la mobilització europea/internacional de les regions i ciutats. Pàg 5
Política de cohesió de la UE i estratègies Macro-regionals. Pàg 9
Les estratègies macroregionals. Pàg 11










Aquest document es focalitza enl’ Integració europea de les regions i entitats subestatals de la Unió Europea, com incideixen aquests en la política comunitària així com el paper de les Macro-regions entre d’altres ítems. Està estructurat en tres parts que intenten donar resposta a interrogants que plantegen els temes esmenats.
Integració europea i les regions.
Cal que partim de la base d’un debilitament de l’Estat Nació coma forma d’organització política, ja que en un món globalitzat, l’Estat ha deixat de ser qui té el paper principal en el desenvolupament de les relacions internacionals com fins fa ben poc era, amés la cessió de competències estatals cap amunt ( UE) i cap avall (regions) ha propiciat l’auge del paper de les regions a nivell europeu, aquest, també ha estat propiciat perquè els Estats ja no satisfanles necessitats dels actors subestatals.
Han aparegut per tant, multitud d’actors que comencen a prendre-li part d’aquesta hegemonia, com és el cas de les regions. El concepte de regió és força heterogeni, i es pot definir en funció de criteris lingüístics, històrics, culturals, administratius etc. I pren diferents noms en els diferents Estats descentralitzats, ja siguin Länder, Cantons,Comunitats Autònomes etc. De Rougemont, pioner en el federalisme europeu defineix les regions com a realitats multi funcionals, alhora econòmiques, socials, culturals, lingüístiques, religioses i polítiques.
Als inicis del procés de construcció de la integració europea, les regions varen ser considerades quelcom marginal, esdevenint aquestes com simples destinataris d’algunes polítiques destinades arestablir l’equilibri econòmic, sent ignorades en el Tractat de Roma (1957)[1]Però aquestes han anat guanyat importància a mesura que els Estats han anat descentralitzant competències, ja sigui a causa de reduir el pes de l’administració central, com per demanda de certes regions amb voluntats autonomistes on PANES tenen suport electoral. El resultat és que aquestes regions que han guanyat més poderrelatiu, es senten més fortes per competir per als recursos limitats que es poden obtenir de la UE. Tot i això, existeixen més de 200 regions a la UE, pel que fa impossible una convergència d’interessos entre aquestes.
Són els estats federals, amb governs descentralitzats, els que han permès que les regions que els conformen tinguin una major intervenció en els assumptes europeus, car els estatscentralitzats han bloquejat o minimitzat la capacitat de les seves regions fins a reduir-ho a un nivell merament consultiu, però en cap cas de decisió.
Tot i això, com he dit abans, la multitud de regions europees i la seva heterogeneïtat no ha permès que es consolidi un moviment regionalista unitari a nivell europeu. Com he dit, les regions competeixen per escassos recursos, i les regions riquessenten cert cansament respecte la solidaritat vers les regions menys desenvolupades.
Tot i això, com poden participar les regions de les decisions europees?
En el cas del Consell, així com els Comitès o grups de treball que preparen les decisions del Consell, els representants ministerials enviats pels estats poden ser ministres alhora representants regionals[2], no obstant això serà en tant...