Examen fiso vegetal

1. Tria l'emparellament correcte:
lignina - paret primària
suberina - banda de Caspary
pectina - paret secundària
cel·lulosa - làmina mitjana

* 4 / 4 puntos

2. L'aigua, en comparació amb altres hidrurs no metàl·lics i en relació amb el pes molecular, presenta una calor de vaporització:
més elevada de la que es podria esperar
més baixa de la que es podria esperar
com es podriaesperar
igual a 0

* 4 / 4 puntos

3. Si utilitzem el mètode de Txardakov per a determinar el potencial hídric d’un teixit tal com ho ferem al laboratori, cal esperar que:
la gota puge quan prové dels tubs on el teixit guanya pes
la gota puge quan prové dels tubs on el potencial hídric de la solució és alt
la gota baixe quan prové dels tubs on el teixit guanya pes
la gota baixe quanprové dels tubs on el teixit perd pes

* 0 / 4 puntos

4. El potencial hídric d’un teixit vegetal, determinat pel mètode del canvi en pes, és igual al d’una solució de sacarosa preparada a partir d’un estoc 10 m, fent 3 dilucions seriades amb factor de dilució 1:2,5. Per tant és: (Nota: = - m × R × i × T; on m = molalitat, R = 8,3 × 10-3 MPa × L × ºK-1 × mol-1, i = constant d’ionització, T= 20 ºC)
-1,33 MPa
-1,56 MPa
-2,66 MPa
-3,11 MPa

* 0 / 4 puntos

5. Una planta estarà mústia:
si les seues cèl·lules estan plasmolitzades
si el potencial hídric de les cèl·lules és igual a 0
si el potencial de solut és molt baix
si el potencial de solut és igual, en valor absolut, al potencial de pressió

* 4 / 4 puntos

6. Per falta de reg, el contingut relatiu d'aiguadisminueix per igual en dues plantes. La planta A, però, presenta un potencial hídric menor que la B. Quina serà més tolerant a la sequera?
Totes dues igualment, ja que el descens del contingut d'aigua és el mateix
La A, perquè augmenta més el gradient de potencial hídric amb el sòl
La B, perquè és capaç de mantenir un potencial hídric més elevat
Amb aquestes dades no podem saber-ho

*-1 / 4 puntos

7. El punt de marcescència permanent (PMP) d'un sòl es defineix com:
el potencial hídric d'un sòl en què aquest sòl ja no pot cedir més aigua a les plantes que hi creixen
el percentatge d'aigua que conté un sòl, respecte al seu pes sec, quan ja no pot cedir més aigua a les plantes que hi creixen
la quantitat d'aigua, expressada en percentatge sobre el pes sec, que cal afegira un sòl perquè les plantes que hi creixen es recuperen de l'emmusteïment
la quantitat d'aigua d'un sòl, expressada en percentatge sobre el pes sec, que pot retenir com a màxim

* 4 / 4 puntos

8. En alguns moments del cicle diari, el moviment de la saba xilemàtica requereix energia:
solar, perquè es puga generar la pressió radicular
metabòlica, perquè baixe el potencial de pressió alxilema
metabòlica, perquè baixe el potencial de soluts al xilema
metabòlica, perquè augmente la transpiració

* -1 / 4 puntos

9. El moviment de la saba xilemàtica té com a conseqüència la pèrdua d’aigua en forma de:
líquid (gutació), gràcies a l'ascens degut a l'evaporació de l'aigua des de les fulles
vapor (transpiració), gràcies a l'ascens degut a la pressió radicular
vapor(transpiració), gràcies a l'energia solar que l’origina
líquid (gutació), gràcies al sol que proveeix directament l'energia necessària perquè s'origine

* 4 / 4 puntos

10. Durant la transpiració hi ha una pressió negativa a l'interior dels vasos xilemàtics que ocasiona la pujada de la saba. Però quan la transpiració cessa, els vasos:
no es buiden, perque la capil·laritat dins els vasos fapujar la saba
no es buiden, perque la pressió radicular fa pujar la saba fins i tot en els arbres més alts
no es buiden, a causa de la força de la capil·laritat a les parets cel·lulars a nivell del mesofil·le
es buiden, ja que no existeix la força que impulsa el moviment cap amunt de la saba

* -1 / 4 puntos

11. En una pràctica feta amb el potòmetre, en quin dels següents casos...