Eysenck
5 · 1 El personatge i la seva obra
Eysenck (1916-1997)
És, sense cap mena de dubte, un dels psicòlegs més productius amb 73 llibres i 500 articles científics.
El seu amplíssim treball sembla tenir un únic objectiu: la formulació d’un model descriptiu de la personalitat humana, i la fundamentació i explicació del mateix, mitjançant el recurs de lainvestigació biològica.
Temes tractats per Eysenck:
- investigar l’estructura tridimensional i jeràrquica de la personalitat
- ha fonamentat la seva teoria mitjançant l’estudi dels determinants genètics i les bases biològiques
- metodologia. Va utilitzar sistemàticament totes les metodologies
- el paper de la teoria. Creu que si no hi ha teoria no pot haver investigacióempírica
- ha analitzat el problema de la mesura i ha desenvolupat instruments per a l’avaluació de les grans dimensions
- diferències de sexe i gènere en la personalitat
- no només s’ha interessat per la personalitat normal, sino per la psicopatologia (va començar treballant amb malalts)
- delinqûència i criminalitat. Relació entre certes estructures de la perso i delinqûència- va aportar interessants punts de vista sobre les teràpies
- psicologia de la salud. Va estudiar el tabaquisme, el càncer, els infarts i quin és el grau de relació d’aquestes malalties amb certs trets de la personalitat
- va fer considerables aportacions en l’àrea de la creativitat
- intel·ligència. Desde una via pròpiament biològica (P.evocats)
Influències en el modeld’Eysenck:
- tipologia clàssica
- les 2 grans dimensions de Wundt (1)
- tipologia de Jung (2)
- tipologia dimensional de Heymans i Wiersma (3)
- tipologia constitucional de Kretschmer (4)
- teoria neurofisiològica de Pavlov (5)
- teoria de l’aprenentatge de Hull (6)
(1) Wundt havia reinterpretat la tipologia clàssica
neuroticisme d’Eysenck = intensitatemocions Wundt
(2) introversió/extroversió
Eysenck treballa molt la teoria de l’extraversió
(3) H & W proposen un model tridimensional
correspondència molt important amb 2 dimensions
la dimensió “activitat” de H&W té només alguns punts en comú amb el psicoticisme
(4) afecta a tot el model d’Eysenck
el punt de contacte més important és la dimensió de psicoticisme
(5)Pavlov era neurofisiòleg i bàsicament va estudiar mecanismes d’activació i inhibició, concepte que
Eysenck aplica a l’extraversió
(6) a més de donar-li importància a les influències ambientals ,també considera que l’aprenentatge té un
paper molt important.
“Una organización más o menos estable y duradera del carácter, temperamento, intelecto y físico de una persona, que determinasu adaptación única al ambiente.” (Eysenck, 1970)
En aquesta definició de la personalitat, Eysenck inclou aspectes físics, afectius, conductuals, cognitius i intel·ligència
Eysenck es caracteritza per treballar dinàmicament, ie que a més de fer teoria també es dedica a la investigació empírica. A més, a l’hora d’analitzar les dades obtingudes, Eysenck demostra ser un exponent màxim de lesdues metodologies principals, la correlacional i l’experimental.
A travès d’un llarg procès d’investigació, Eysenck aconsegueix identificar tres grans dimensions o tipus, cadascun dels quals es conceptualitzen com un conjunt de trets correlacionats. En el llenguatge metodològic de l’AF les dimensions són anomenades factors de 2n ordre i els trets, factors primaris. Eysenck, en canvim anomenasuperfactors o factors d’ordres superior als primers i factors d’ordre inferior als segons.
nivell de tipus
nivell de tret
nivell d’hàbit
nivell de respostes específiques
factor de 3r ordre...
Regístrate para leer el documento completo.