Fantasía e Imaginación:Su Poder En La Enseñanza

FANTASIA E IMAGINACIÓN: SU PODER EN LA ENSEÑANZA

K.Egan

En el llibre Fantasía e imaginación: su poder en la enseñanza, K.Egan ens presenta una alternativa al model actual de planificació de l’ensenyament. Una alternativa que, a grans trets, aposta per aplicar l’estructura narrativa del conte al discurs del docent amb la finalitat de millorar la comprensió del temari i de donar un paperimportant a l’activitat imaginativa i creativa de l’infant.
L’opció que proposa s’apropa una mica a l’educació dialògica que defensava Paulo Freire. Es pot establir una relació en el sentit que Freire creia que la manera més correcta d’ensenyar era tractant textos que poguessin ésser interessants per a la gent, on la dinàmica de classe era implicar als alumnes el màxim possible en les matèries, ésa dir fomentant la participació i l’interès. No obstant, la tècnica utilitzada per Freire consistia en fer-ho a partir de l’acostament de l’escola a la vida quotidiana; en canvi, Egan aposta per tenir present la fantasia i la imaginació de la que disposen els nens. Aquest autor no està d’acord amb la idea de que el nen pot aprendre més fàcilment a partir d’establir relacions amb les situacionsmés properes a la seva vida, precisament, aquest és un dels principis que més critica a la seva obra; sinó que és partidari d’aprofitar el món subreal que crea el nen a la seva ment i utilitzar-lo per a organitzar una unitat temàtica de qualsevol matèria.
Personalment, encara que em sembla molt interessant l’aposta que fa Egan, considero que és important que el nen estableixi una connexió entrel’escola i la seva vida, ja que en definitiva, és l’objectiu de l’educació, aconseguir que els coneixements adquirits a l’escola es puguin aplicar a situacions reals. Donar una excessiva importància o abusar d’un món imaginari, pot servir per despertar l’interès, però pot arribar a desorientar i a provocar un allunyament dels objectius proposats. No descarto l’estructura del conte com a mitjà motivador,però penso que s’ha d’utilitzar amb precaució.
A mesura que avançava la lectura vaig poder veure la similitud de la proposta que presentava Egan amb la pedagogia per projectes que vam comentar a classe, ja que els dos parteixen de la idea d’una interdisciplinietat en les matèries, de manera que tots els temes estiguin relacionats i no es concebeixin com a àrees independents. Trobo que és unaopció interessant donat que sovint moltes matèries, com ara les matemàtiques, presenten un nivell d’abstracció alt que dificulta la comprensió. No obstant, em sembla més encertada la idea del treball per projectes, ja que posa més èmfasi en el treball en grup, en col·laboració, i als nens se’ls hi dóna la possibilitat d’escollir el tema que volen treballar; a més, aquesta pedagogia normalmentrequereix l’utilització de diferents espais per dur a terme les activitats proposades.
Relacionant la proposta que ens fa Egan amb les diferents conceptualitzacions del currículum, podríem classificar-la dins d’un marc obert. Encara que tingui una estructura planificada, el conte té un caràcter creatiu i pretén orientar el currículum, i no al contrari com observem en el currículum actual. Veiem comEgan dóna més importància al procés, donat que dóna cabuda a modificacions que s’adapten millor a les necessitats dels alumnes, i no tant als resultats. Això es fa evident quan parla de l’avaluació, l’autor no dóna unes pautes de com s’han de valorar els coneixements que han adquirit els alumnes. En aquest aspecte, penso que la proposta d’Egan és incompleta, ja que ell mateix reconeix que en aquestmodel és fa difícil l’avaluació dels continguts. Opino que és important saber si finalment s’han adquirit els coneixements que es pretenien transmetre, i per aquest motiu és indispensable marcar uns objectius inicials que reflecteixin els conceptes bàsics a assolir.
Centrant l’atenció en les unitats i els conceptes a transmetre, em sembla molt encertat que Egan no descarti la possibilitat...