Fernand Deligny

1.Introducció
En aquest treball pretenem fer un aproximació a la obra de Fernand Deligny i sobretot en el seu model de pedagogia. Aquesta aproximació la podrem fer, en part, gràcies a la lectura d’un dels seus llibres: Los vagabundos eficaces.
Deligny va ser un dels referents principals de l’educació especial i de la pedagogia en general, tant de França com de la resta d’Europa. La seva obraés molt ressent, cosa que encara la fa més interessant, perquè es desenvolupa en societats contemporànies i en un context més o menys actual.
Deligny defineix la seva pedagogia com antiautoritaria, pretén abolir tot símbol d’institucionalització i d’exclusió de les classes més desfavorides i més abandonades de la societat. Parteix de la definició d’educació que ens situa en la línia de lespedagogies participatives: educar és crear aquest espai on l’altre pugui crèixer, equivocar-se, somiar, escollir...Educar no és sometre, però si permetre. No és ser el model, però si el referent. No és una lecció però si un encontrament. Educar no es tancar però si obrir. Segons Deligny aquesta educació fa falta fer-la en llocs molt concrets, perquè, tal i com afirma en el llibre que analitzarem al llargdel treball, Los vagabundos eficaces: El contexto hace falta tenerlo presente.
Per tant, al llarg del treball observarem a la pedagogia que ens porta Deligny, com la pedagogia de transgressió que ens proposa actuar de forma educativa sense imposar i sense comprendre, sense dirigir ni castigar, sense fer ús de la nostra condició d’autoritat. Tenim que donar importància a aquesta últimaexpressió, ja que per la nostra futura professió en l’àmbit social, cal que tinguem en compte que fer ús de la condició d’autoritat sobre una altre persona casi mai serà productiu.
Tot i això, Deligny, històricament ha estat conegut com l’educador sense qualitats, com l’educador sense mètode; fins i tot hi ha qui l’ha definit com l’antieducador. Al llarg d’aquest treball intentarem trobar la nostraposició sobre Fernand Deligny per tal de conèixer els seus mètodes de treball i poder-ne donar una opinió al respecte.

2. Fernand Delingy: vida i pedagogia
2.1.Vida
Fernand Deligny va nèixer el 7 de novembre de 1913 a Bergues (França). Va ser un educador francés molt important i un dels referents principals de l’educació especial. Va morir el 1996 a Monoblet (França).
Des de ven petit, Deligny jacomença a entrar en contacte amb el món de l’educació, la reeducació i les estructures terapèutiques; pràctiques i institucions que de seguida començarà a qüestionar. La primera relació amb el món educatiu és al 1928 quant decideix crear un grup d’exploradors sense distintiu i sense un director, mostrant-se ja crític amb els sistemes pedagògics del moment. Després d’abandonar els estudisuniversitaris, passa moltes hores a l’Asili d’Argentières (al principi no se sap ven bé si anava com a voluntari o de professional i quina tarea anava a realitzar a l’asili, on acollien a adolescents psicòtics, delinqüents determinats com a perversos o sense possibilitat de ser educats o reeducats) on comença a treballar de substitut com a “mestre d’educació especial” i aplicant de forma lliure el mètodede Celestine Freinet.
El 1938 retorna al Asil després de ser nombrat “mestre especialitzat” i es quedarà allà fins el 1943. La seva aportació pedagògica en aquesta experiència pasarà per suprimir les sancions i, junt amb els professionals que feien de vigilants, organitzar sortides, jocs i sessions esportives, que responien a una distància crítica amb els poders establerts, a un refús delssabers acadèmics, a un inconformisme pedagògic, a la pràctica de la ruptura i a la lluita contra qualsevol risc d’institucionalització.
Al 1943, es va convertir en assesor tècnic d’ARSEA (Associació Regional de Protecció de Nens i Nenes i Adolescents). Deligny va començar a treballar amb nens amb problemes “socials”,els feia l’acompanyament per tal de que tinguessin una vida, el més “normal”...