filo fenomeno pa todos

1. PLATÓ
Racional i dualista.
Innatista.
Defensa la reminiscència.
Per Plató una idea és un concepte universal que és perfecte i etern. És el model, causa i finalitat de les coses. És una forma pura que constitueix la realitat objectiva.
Els objectes materials són copies de les idees, reproduccions imperfectes.
Teoria de les idees:
La cosmologia de Plató és una cosmologia idealistaperquè considera que la realitat vertadera és ideal. És un intent de reconciliació entre la filosofia d’ Heràclit (món sensible) i Parmènides + Pitagòrics (món ideal).
És una interpretació cosmològica dualista, divideix la realitat en dos móns: món intel·ligible i món sensible.
Món intel·ligible: és un món de formes pures que són la vertadera realitat i tenen una existència real independentment del’existència de les coses. Aquestes idees que formen el món intel·ligible són:
Úniques i eternes
Perfectes
Universals
Amb caràcter causal, les idees són la causa de les coses
Plurals, n’hi ha moltes idees úniques.
 Les idees són la veritat objectiva.
Les idees estan ordenades de forma jeràrquica de manera que unes depenen de les altres.








Món sensible: és un món format pelsobjectes materials que podem captar a través dels sentits. Les coses depenen de les idees que són qui els dóna realitat. “Les coses són una realitat subordinada a les idees” La seva realitat la reben a partir de les idees i per tant, no són objectivament reals. Al contrari que les idees, les coses són:
Múltiples i canviants, es transformen.
Imperfectes perquè es corrompen
No són universal perquètenen una durada limitada.
Mai les coses es mantenen iguals a si mateixes.
El món sensible és un món aparent, contingent (no necessari), és un món que participa en el món necessari de les idees.
El món sensible és un món inferior, una imatge imperfecte del món superior, el món intel·ligible.

Existeix una relació entre el món intel·ligible i el món sensible, la participació. Els objectesparticipen en les idees, és a dir, el món sensible participa en el món intel·ligible.
Teoria del coneixement (EPISTEMOLGIA):
El vertader coneixement és el coneixement de les idees. Com les idees són universals i permanents, ens permetran obtenir un coneixement absolut i vàlid. Com les coses són canviants, el coneixement que rebem és particular i relatiu.
El coneixement és dialèctic, és a dir, através del diàleg l’anima es desprèn de les opinions sensibles i troba les idees universals que ja són dins nostres  Innatisme.
L’epistemologia treballa a partir d’un doble procés unitari:
Dialèctica ascendent: és una mena de procés d’il·luminació de la ment, purificació de l’ànima. Això li permet deslligar-se del món sensible i ascendir al coneixement de les idees universals (que ja es troben deforma innata en la nostra ment). Primer coneixem les idees simples - compostes - valors morals - Bé suprem (és el màxim coneixement i l’objectiu final).
Dialèctica descendent: un cop s’ha arribat al coneixement de totes les idees s’inicia el procés descendent. Ens permet analitzar el món sensible a la llum del coneixement de les idees.
Llavors segons Plató hi ha dos tipus de coneixement:Episteme: coneixement basat en les idees. Vertader coneixement que deriva de la reflexió racional que fa l’ànima.

Doxa: coneixement basat en les dades dels sentits i té com a objecte les coses materials. Aquest coneixement no és vàlid perquè té un doble problema:
El mitjà és inadequat (cos, sentits).
S’adreça a les coses materials.

La unió entre Doxa i Episteme és la reminiscència, és a dir,recordar racionalment idees aïllant-nos dels sentits que únicament poden ser detonants.
Teoria antropològica:
L’ésser humà està format per dues parts:
Ànima (part perfecte): té caràcter espiritual i intel·ligible, és el principi vital del cos i el que dóna vida i moviment al cos. L’ànima té un caràcter universal, és simple i indivisible, i eterna  Plató defensa la transmigració de l’ànima....