filo

De manera que si algú es proposa examinar-se a si mateix respecte a la seva noció de la pura substància en general, trobarà que no té sobre ella cap altra idea, sinó una mera suposició de no saberquè és el suport d’aquelles qualitats que són capaços de produir idees simples en nosaltres; qualitats que normalment són anomenades accidentals. Si es pregunta a algú quin és el subjecte pel qual elcolor o el pes són inherents, no podrà respondre sinó que són les parts sòlides i extenses; i si se li pregunta què és allò al que la solidesa i l’extensió són inherents, no estarà en millor situació quela de l’indi abans esmentat, que en dir que al món el suportava un gran elefant, li va ser preguntat que en què es recolzava, al seu torn, l’esmentat elefant. A això va respondre que es recolzava enuna gran tortuga; però com va insistir a preguntar-li sobre què es recolzava aquesta tortuga d’aquestes espatlles tan grans, va respondre que era en quelcom que ell no sabia. El mateix ocorre enl’afer del que ens estem ocupant, que en tots els altres casos en què s’empren paraules sense tenir unes idees clares i distintes; llavors parlem com a nens que, en ser preguntats què és tal o tal cosa quedesconeixen, donen immediatament aquesta resposta satisfactòria: que és «quelcom», la qual cosa en veritat no significa, quan s’empra d’aquesta manera bé pel nens o pels homes, sinó que no saben quinacosa és, i encara que allò sobre el que diuen tenir algun coneixement i del que parlen, és quelcom del que no tenen cap idea distinta, de manera que estan respecte a això en una ignorància total i enuna foscor absoluta. Per tant, la idea que tenim i a la que donem el nom de substància, com no és res sinó el suposat suport, però desconegut, d’aquelles qualitats que trobem que existeixen, i de lesque imaginem que no poden subsistir sine re substante, sense res que les suporti, denominem a aquest suport substància; la qual, segons el vertader sentit de la paraula, significa, en el nostre...