filosofia de la mente

Filosofia de la Ment
18.09.12
Què és la filosofia de la ment?
És la reflexió sobre la ment, la filosofia a la filosofia de la ment és equiparable a les produccions científiques. Hi ha diverses franges de coneixement que s’interrelacionen, forma part de la ciència cognitiva. La filosofia de la ment pretén una aportació positiva sobre el què és la ment, a què anomenem ment? Quina relació té lament i el cos? La filosofia de la ment ve de la filosofia analítica.
El sentit comú és allò que designem a tothom que té ment, és allò comú que tenim els éssers racionals, però sentit comú no és cap criteri. La apel·lació al sentit comú és un primer pas per poder abordar un tema, intent argumentari per convèncer d’alguna cosa (ex. Et vull convèncer de que un elefant no vola, et dic: és de sentitcomú), no és cap criteri però si que serveix per a argumentar (informalment).
Atribuïm acríticament una ment a nosaltres i als demés (és de sentit comú). Atribuïm a la ment una consciència, per sentit comú no atribuïm una ment als ordinadors, atribuïm ment a allò que té vida orgànica, intel·ligència, consciència, creativitat, sentiments. Relació ment – cos (si no té cos orgànic és difícil quetingui ment). Atribuïm a la ment una sèrie de característiques.
Els estats fenomènics els podem atribuir per exemple a un cos (té cos orgànic, és més semblant a nosaltres que no pas un ordinador), diem que està trist o que sent alguna cosa, però no atribuïm estats fenomènics a una pedra, només a aquelles entitats a les que també atribuïm una ment, a les entitats que tenen ment atribuïm unes cosesdiferents de les entitats que no en tenen. [Autoconsciència: tenir consciència de la consciència], per exemple no atribuïm autoconsciència als gossos.
Què caracteritza els estats mentals?
Sensacions, creences, sentiments...
Estats intencionals: es distingeix per tenir un contingut davant del qual un subjecte adopta una certa actitud: creences, desitjos, intencions, esperances. (interns)
Estatsfenomènics: es caracteritzen per tenir una qualitat sentida o una manera peculiar de semblar-li a un subjecte-: sensacions de dolor o plaer, post imatges, experiències visuals, auditives, olfactives. (externs)
Estats mixtes: caracteritzats a la vegada per una certa actitud cap a un contingut i per certa qualitat sentida: emocions i sentiments. (barreja interna&externa)
Una de les primeres cosesa la que es dedica la filosofia de la ment és a fer separacions entre aquets estats mentals. Quan hi ha una ment hi ha una perspectiva davant l’Univers, el subjecte adopta un punt de vista, una ànima que s’enfronta al món.
20.09.12
La intencionalitat pot fer distingir entre allò mental i allò no mental, segons alguns autors, es un tret definitori, psicologia del tipus empíric. Brentano intentatrobar aquests trets distintius, lo mental de lo no mental; els escolàstics en deien inexistència intencional (o mental). Segons Brentano, s’ha de substituir la inexistència intencional per la intencionalitat, allò mental es defineix per la intencionalitat.
El contingut intencional pot referir-se a quelcom que no existeix, no és necessària la existència d’allò a que està referit el contingutper a que es doni la intencionalitat (ex. Crec que els unicorns existeixen), totes les referències poden existir (no existeix l’objecte en si però sí l’estat intencional). Això és la inexistència intencional i es un tret diferencial d’allò mental. En els contextos intencionals no cal que existeixi un objecte.
Context intensional (contrari d’extensional), captar el contingut d’un pensament d’unaltre segons la perspectiva d’aquella persona, el contingut de seu estat mental. No em refereixo a ‘el meu veí’ com a objecte sinó al que tinc en ment del concepte ‘el meu veí’ a la meva intencionalitat.
Allò que se sent s’anomena qualia, no es pot accedir fins que se sent, l’experiència és essencial, no és un nou coneixement sinó una altre manera d’accedir-hi a través de l’experiència.
25.09.12...