FIlosofia

1.ARISTÒTIL I EL SEU MÓN

El component pràctic i empíric de la medicina va influenciar el seu pensament filosòfic. Va introduir a l'acadèmia l'estudi de la retòrica, matèria menyspreada per Plató.

Acadèmia i Liceu
Acadèmia
Liceu
L'autoritat del cap no imposava cap doctrina sinò que estimulava la crítica i la discussió.
-Es practicava més la discussió.
-L'interès es centrava en lamatemàtica
-Es preferia la classe sistemàtica.
-L'interès es centrava en la ciència experimental, la història natural i qüestions jurídiques i socials.



2.CRÍTICA A LA TEORIA DE LES IDEES.

La teoria de les Idees o Formes és alhora una teoria sobre la realitat i sobre el coneixement que impregna tot el pensament platònic. Amb aquesta teoria Plató intenta resoldre l'oposició permanència-canvi:segons ell, hi ha un altre món més enllà del món dels objectes físics, aquest món es més real, constant i universal que el món canviant i particular captat pels nostres sentits. Aquest món de les Idees és l'únic que ens aporta vertader coneixement, doncs l'altre tan sols ens dona suposicions i creences, no autèntic coneixement (s'enfronta al relativisme i escepticisme sofista).Les Idees, formes oessències són entitats eternes, universals, absolutes, immutables (o canvien), úniques, simples i independents del món de les coses. Aquestes Idees són mes reals que les coses particulars, tenen una existència separada de les coses particulars, i només és poden conèixer amb la raó. Voler fonamentar el saber matemàtic va ser una de les raons que el portaren a desenvolupar aquesta teoria. Sirebutgéssim l'existència de formes separades de les coses, la matemàtica no tindria objecte.

La teoria de les Idees te un caire lògic quan identifica les idees amb els conceptes generals, però també un caire metafísic quan afirma l'existència real d'aquestes idees.

Plató va distingir dos mons, el món sensible (coses, aparença) i el món intel·ligible (Idees, autèntica realitat). Plató, explica larelació entre el món de les Idees i el de les coses amb els conceptes de participació i d'imitació. Plató afirma que les coses tenen una relació de participació en les Idees corresponents, es a dir, les Idees es manifesten en una gran diversitat de coses. Altres vegades, utilitza el concepte d'imitació, tot dient que les coses imiten, encara que mai igualen, es Idees. (Ideea: prototip Coses:aproximacions). En els primers diàlegs de Plató parla 1.Idees morals, 2.Idees matemàtiques 3.Idees de coses.

Estableix una jerarquia de totes les Idees, al capdamunt de tot estaria la Idea de Bé o Bellesa(ilumia i dona sentit als dos móns), i a la base hi hauria les Idees d'éssers materials.
















Per tant, Plató havia cerat un món d'essències separades, les Idees, que fanintel·ligible el món físic que ens envolta.

Aristótil, Plató
L'objecte de la ciència no són els objectes particulars sinó allò que és universal, és a dir, els trets comuns que comparteixen tots els membres d'una mateixa classe.

Aristótil, no accepta que les Idees existeixin separades de les coses
Dificultats que troba Aristòtil del Món de les Idees:
Si per explicar l'estructura del mónsensible, hem d'invocar un món intel·ligible d'idèntica estructura, sembla que recorrem a un mite.
Ni els atributs (com ara la bellesa), ni les relacions (com era la igualtat) són substàncies o entitats. Com es pot afirmar l'exstència d'aquestes Idees, si només les substàncies, les coses individuals, existeixen realment?
No és possible que l'essència d'una cosa, el que fa que sigui el que és,estigui separada d'aquesta cosa.
Si les Idees són la causa de la producció de les coses, i per a la producció, com per a tot canvi, es necessita una causa eficient, motriu; com és possible que les Idees, que són immòbils, compleixin aquesta funció?

Aristótil considera que la Idea (forma) és necessària per al coneixement científic, però que no és una cosa separada dels objectes, com afirmava...