Filosofia

TEMA 3. L’UNIVERS I ELS SEU FONAMENT. ELS PRESOCRÀTICS.


2. Els presocràtics
-Són un conjunt heterogeni i molt ampli de pensadors. Són els que provoquen el pas del mite al logos.
- La seva temàtica es la Physis ( realitat física) , la interpretació dels seus pensaments és molt complexa i controvertida.
1. Llenguatge: utilitzen un llenguatge mol metafòric i poc descriptiu.
2.conservació fragmentada: se’n conserven pocs fragments i ens basem en fonts doxogràfiques (comentaris d’autors posteriors)

2.1. Arkhé i Kosmos.
-La natura és una multiplicitat de coses que canvia constantment.
ARKHÉ: (principi)
És el principi material de totes les coses.
La naturalesa és múltiple i material.
MONISTES: a partir d’una sola matèria que es transforma. PLURALISTES: multiplicitatd’elements que per combinació donen la resta d’individus.
Principi de moviment: hi ha canvi, no s’observa pels sentits només es apreciable per la raó. La matèria hi és des de sempre, no neix ni es destrueix. Només es transforma.
KOSMOS: (ordre de l’univers)
És l’ordre de la realitat, espacial, dels fenòmens del món.
Busques aquest ordre per estudiar el comportament i la distribució de la realitat.Part visible de l’Arkhé: allò quer els homes capten sensiblement.
Ordre de l’Arkhé: en transformació constant de l’univers.
Explicar els fenòmens de l’Arkhé: meteorològics de l’univers.

2.2 Corrents i autors.
a) ELS MILESIS (MONISTES)
1 sola matèria que composa la realitat.
Principi de moviment = transformació
TALES DE MILET: aigua
ANAXIMANDRE DE MILET: àpeiron
ANAXÍMEDES DEMILET: aire (condensació)

b) PITAGORICS
Comunitat: religiosa i filosofica-matematica, seguien uns principis morals, unes normes de vida.
Home = composat (anima i cos)
Cos: inferior
Anima: font de vida i coneixement, essència del homes, immortal i transmigra de cos a cos.
Arkhé: aritoms (números) 4 figures geomètriques bàsiques=4 elements.
Realitat física fasoroll- Pares de la música.

c) METAFISICS
A. HERÀCLIT:
Ser= logos. Com coneix l’home el logos.
1. Raons:
1.1 els homes s’encaren a la realitat amb els sentits i no amb la seva capacitat crítica, no posen atenció en la realitat.
1.2 La mateixa educació que tenim no ens deixa pensa per nosaltres mateixos.
1.3 Pensa i aprendre costa, és dificultós i cansa.
2. El logos és universal i comú. Elser només pot ser un, principi de contradicció (teoria del coneixement)
3. El ser de la physis té tendència al canvi. Es mòbil.

B. PARMÈNIDES:
1. Distingeix entre 2 vies per arribar a la realitat.
1.1 OPINIÓ: Aquesta no aporta veritable coneixement, i no li hem de concedir convicció port a la divulgació.
1.2 RAÓ/ VERITAT: depèn de la raó, és la via del saber adequada per trobar el ser dela realitat, és a dir, el que és de veritat, és l’únic al que li hem de coincidir convicció ja que porta a la unitat.
2. Dos camins d’investigació.
2.1. Ser (certesa i unitat) i el no ser no és
2.2. El no ser es inviable: -No ser no és possible que sigui
- No es pot ni pensar ni dir.
3. Característiques del ser:
- Parmènides parteix de reduccions al absurd( suposar el contrari al quevols demostrar per arribar a una contradicció.)

3.1. INCREAT: suposem que té origen, hauria de ser diferent del ser, hauria de ser no ser. El no ser no pot ser, si fos seria i llavors ja no seria no ser. No podem pensar que en el no-ser hi hagués una necessitat que causes el no ser. PER AIXÒ ÉS ETERN.
3.2. INDIVISIBLE: suposem que és divisible, necessitem quelcom diferent al ser per marcar ladivisió i diferent del ser només hi pot haver no ser, si fos ja seria i per això no pot ser-hi. PER AIXÒ EL SER ÉS INDIVISIBLE.

3.3. IMMÒBIL(diferent que Heràclit) : suposem que és mòbil, necessitem alguna cosa diferent al ser cap a on es transformi, diferent del ser només pot haver no-ser. PER AIXÒ ÉS IMMÓBIL

3.4. INFINIT: suposem que té límits, necessitem quelcom diferent del ser per...