Filosofía Segundo Bachillerato (Catalán)

1. PLATÓ (428 aC- 348 aC)

1.1. VIDA I OBRA

Plató era atenenc i el seu nom vertader era Aristocles i “Plató” (amplada) fou el sobrenom que li van posar per l’amplada de les espatlles o del front. De família aristocràtica, va rebre una sòlida educació. Part de la seva vida està marcada per tres viatges que va fer a Siracusa per donar a conèixer el que va ser el seu model d’estat perfecte. Vafundar una escola, l’Acadèmia, la qual es pot considerar el primer centre d’investigació on es va impartir filosofia, matemàtiques, astronomia, zoologia i botànica. La idea de Plató era formar homes d’Estat, que havien de perseguir el coneixement per si mateix i no l’art de convèncer, és a dir, la demagogia.
Les seves obres estaven pensades per divulgar la seva filosofia i mostrar el mètodesocràtic. Per aquesta raó, reprodueixen en forma de diàleg les discussions entre diferents interlocutors, un dels quals és gairebé sempre Sòcrates. Això és el que s’anomena els Diàlegs de Plató. A part d’aquests, també disposem d’algunes de les seves cartes.

Als Escrits de joventut, s’hi manifesta la influència de l’intel·lectualisme socràtic i és on Plató intenta defensar la memòria històrica delseu mestre: Apologia de Sòcrates, Critó, Protàgores, la República (llibre I). Als Escrits de transició, Plató inicia l’esbós de les seves idees i els problemes polítics són el tema dels diàlegs: Gòrgies, Menó, Cràtil... Als Escrits de maduresa, Plató descriu la teoria de les idees: El banquet, Fedó, la República (llibres II-X), Fedre. Als Escrits de vellesa, Plató és crític amb les seves pròpiesteories: Teetet, Parmènides, El sofista, El polític, Fileb, Timeu, Les lleis, Cartes VII i VIII.

1.2. LA TEORIA DE LES IDEES. ONTOLOGIA

Plató considera que existeixen unes entitats immutables, copsades per la raó, que serveixen per poder conèixer les coses. A aquestes entitats les anomenà idees (eidos, en grec, forma). Per a Plató, les idees són una realitat que existeix per si mateixa fora dela ment, i són, per tant, objectives, úniques, absolutes, immutables i eternes. Aquestes són quasi les mateixes característiques del Ser de Parmènides. Els pitagòrics atribuïen, també, aquestes característiques als objectes matemàtics.
Les idees són les úniques entitats reals, perquè es mantenen sempre igual i són eternes. “Habiten” el món de les idees o món intel·ligible, tenen un estatusdiferent i independent dels éssers humans. Les coses “habiten” en el món sensible. Descriu aquest com a canviant i relatiu (com feia Heràclit) i el primer com a immutable i absolut (com feia Parmènides). En fer això, des d’un punt de vista ontològic, dóna més importància a les idees que a les coses.
Per a Plató, el món dels objectes, de les coses, no és el vertader món, sinó només una imatge de lavertadera realitat, formada per les idees, que són la causa de l’existència de les coses.
A la República, Plató fa una jerarquia de les idees. Destaquen la bellesa i la justícia i, per sobre d’elles i com a idea suprema, la idea de bé.
Tot i que el món de les idees és plural, hi ha només una idea per a cada espècie de coses. D’aquesta manera, una sola idea es relaciona amb moltes coses, però, com éspossible això? Com és que una única idea pot ser moltes coses en el món sensible? Aquí Plató s’enfronta amb el problema presocràtic del pas de la unitat a la multiplicitat, que en ell es transforma en la següent qüestió: quina relació hi ha entre el món de les coses i el món de les idees?

1.2.1. Les teories de la participació i de la imitació

Al problema plantejat a la pregunta anterior,Plató hi respon amb dues teories que intercala alternativament : la teoria de la participació (méthexis) i la teoria de la imitació (mimesi).
Les coses es relacionen amb les idees en la mesura en què participen d’elles, en són una part. Així un gos és un gos perquè participa de la idea de gos. Ara bé, les coses no participen només d’una única idea, sinó de totes aquelles incloses en la seva...