Fiscalitat Internacional

FISCALITAT INTERNACIONAL


Solucions PAC nº 1.
LA DOBLE IMPOSICIÓ INTERNACIONAL

Solucions

1er. exercici. Raonament teòric.

Respongueu de forma raonada a les quatre preguntes següents (màxim 10 ratlles per pregunta). Cal doncs que les respostes estiguin argumentades suficientment i, donat el cas, il·lustrades amb un exemple pràctic.

1. Desprès de l’estudi dels mòduls 1 i 2,descriviu breument el que és la fiscalitat internacional.

Parlar de Fiscalitat Internacional no és més que parlar del Dret Tributari Internacional i, per tant, d’aquella part del Dret Tributari intern on intervenen elements personals o reals situats en l’estranger. Quan intervenen aquests elements estrangers o no residents, es produeix un xoc entre normatives, al voler dos o més estats fer tributaruna mateixa renda, al creure’s tots ells legitimats per gravar-la. Per tant, un dels objectius de la Fiscalitat Internacional no és més que estudiar els conflictes tributaris derivats de les relacions internacionals i tracta de posar mesures per lluitar contra un dels seus efectes més importants: la doble imposició.

2. Concreteu la importància del concepte de Residència en l’origen de la dobleimposició.

La doble imposició és conseqüència directa de l’exercici de la sobirania fiscal dels diferents estats, en absència d’una coordinació adequada entre les administracions dels diferents estats que garanteixi una assignació correcte de la capacitat adquisitiva d’un contribuent que obté rendes transnacionals entre les diferents jurisdiccions fiscals implicades. Aquest fet suposa quel’aplicació del principi de renda mundial per als residents d’un Estat comportarà una intromissió respecte al principi de la font per a les rendes obtingudes en un altre Estat diferent de l’Estat on resideix. Per tant, en la gran majoria de situacions, serà l’Estat de Residència el que haurà de prendre mesures per evitar la doble imposició.

3. D’acord amb el material d’estudi a la vostra disposició,existeixen tres tipus de mesures per lluitar contra la doble imposició: unilaterals, bilaterals i multilaterals. Quina d’aquestes mesures resolen el problema amb més eficàcia?

Per lluitar contra la doble imposició, existeixen nombroses mesures:
- Unilaterals, concretant-se en les normes internes unilaterals adoptades pels Estats. En el cas d’Espanya, es tradueix per la llei de no residents,on es regulen –entre d’altres- les exempcions de l’article 14. En el fons, una exempció no és més que una renúncia a la sobirania fiscal sobre una determinada renda.
- Bilaterals, concretant-se en tota la xarxa de Convenis per evitar la doble imposició. Com la pròpia paraula indica, un conveni bilateral és un acord entre dos Estats que tracta de distribuir la potestat tributària sobredeterminades rendes, a efectes d’evitar la doble imposició.
- Multilaterals, concretant-se en els convenis o acords internacionals on participen diferents Estats. Trobem pocs però importants exemples en l’actualitat de mesures multilaterals: U.E., NAFTA (North America Free Trade Agreement) o Mercosur.


De les tres mesures, els acords multilaterals haurien de ser l’instrument perfecte pertrencar amb la problemàtica derivada de la doble imposició. No obstant, posar a més de dos Estats d’acord sobre un tema acostuma a ser dificultós. Només cal veure el procés d’harmonització de la imposició directe en la U.E. Per tant, sense cap tipus de dubte, l’instrument més eficaç per lluitar actualment contra la doble imposició és el Conveni de Doble Imposició.

4. En Olivier Martin –ambresidència fiscal a França- va comprar un apartament a Segur de Calafell. Durant l’exercici 2005, no podrà venir a Espanya per motius laborals i decideix llogar-lo. Com és molt previsor, decideix consultar a un assessor fiscal sobre les conseqüències fiscals de la operació. Determineu les normes aplicables concretes que entren en joc en el cas plantejat i la seva jerarquia normativa.

Respecte als...