Fisioterapia respiratoria y neumologia

Roger Soler Vives

FISIOTERÀPIA RESPIRATÒRIA I NEUMOLOGIA
La fisioteràpia respiratòria fa referència al conjunt de tècniques físiques encaminades a eliminar les secrecions de la via respiratòriai millorar la ventilació pulmonar.
Cal individualitzar el tractament segons l'edat, la malaltia de base i l'estat clínic, la disponibilitat d'aparells i personal entrenat, el temps que requereix iel risc de pèrdua d'adherència terapèutica.
La rehabilitació respiratòria té com a objectiu facilitar l'eliminació de les secrecions traqueobronquials, disminuir la resistència de la via aèria,reduir el treball respiratori, millorar l'intercanvi gasós, augmentar la tolerància a l'exercici i millorar la qualitat de vida.
Les indicacions inclouen les malalties cròniques que cursen amb broncorrea( fibrosi quística ), la pneumònia en fase de resolució quan la tos sigui inefectiva, l'asma quan predomini la mucositat i la ventilació estigui assegurada, el transplantament pulmonar i laatelèctasi.
Existeixen diverses tècniques de rehabilitació en aquest àmbit de la fisioteràpia:
La fisioteràpia convencional: Conjunt de tècniques destinades a desenganxar de les parets les secrecions itransportar-les fins a la seva expulsió. Hi trobem el drenatge postural, exercicis d’expansió toràcica, la respiració diafragmàtica, la percussió toràcica, la vibració toràcica, la compressió toràcica, i latos provocada i dirigida.

La tècnica d’espiració forçada (huffing) i cicle actiu de tècniques respiratòries: Seqüència de 3-4 respiracions diafragmàtiques a volum corrent, seguida de 3-4 movimentsd'expansió toràcica (inspiració lenta i profunda amb espiració passiva), repetint de nou els exercicis de respiració controlada i finalitzant amb 1-2 espiracions forçades amb la glotis oberta(huffing) a volum pulmonar mitjà o baix. Es realitza en diferents posicions (drenatge postural) o assegut. Requereix de la comprensió del pacient i per tant només és aplicable a infants majors de 4 anys....