Fonaments de la cirminologia
Páginas: 8 (1797 palabras)
Publicado: 6 de marzo de 2012
Primer exercici
1.F; 2.V; 3.V; 4.F; 5.V; 6.V; 7.F; 8.V; 9.V ;10.V.
Segon exercici
Göppinger defineix a la criminologia com a "ciència empírica i interdisciplinària que s'ocupa de les circumstàncies humanes i socials relacionades amb el sorgiment, la comissió i l'evitació del delicte, així com del tractament dels infractors".
Göppinger classifica la criminologia com a ciènciaempírica perquè ha d’estar constantment relacionada amb la realitat, al què passa el dia a dia amb l’aplicació del dret a la societat i com aquesta ho assumeix, és a dir que la criminologia s’alimenta de l’experiència. La defineix com a ciència interdisciplinària perquè ha de tenir coneixement de qualsevol ciència que li sigui necessària per al coneixement, sense deixar-se absorbir per cap altra ciència iconservant la seva independència.
Göpinger descriu que la ciència de la criminologia s’ocupa de les circumstàncies humanes i socials, s’entén es refereix que la ciència estudia els fets de les persones i del conjunt de persones que comparteixen un espaitemps, és a dir les relacions socials. Es fa referència als infractors entenent-se que la criminologia fa un estudi dels autors dels fets socialsconsiderats delicte. N’estudia els processos d’elaboració del delicte, com es duen a terme i quines eines es tenen per a un control del fet delictiu.
Així doncs s’entén que la criminologia no solament estudia el mer delicte en si, sinó que estudia la delinqüència i els fets que han portar a ella, la societat i la resposta de la societat al delicte, el què en l’estat en el que ens trobem és elsistema de justícia penal, compost pel sistema policial, judicial i d’execució penal en relació a l’evitació del delicte i tractament dels infractors.
Com a exemple s’entén que la criminologia ha d’adquirir coneixement de l’experiència i de moltes disciplines com serien la psicologia, medicina, sociologia o el dret, adquirint els coneixements que aquestes disciplines ofereixen per arribar a lafinalitat fonamental de la criminologia: esbrinar la metodologia dels delictes, adquirir un perfil del delinqüent, si és possible saber com afrontar la problemàtica i finalment tenir consciència de com afrontar i tractar les víctimes, el què és la societat en general o el receptor del delicte.
Tercer exercici
La criminologia ha recorregut al mètode científic per a la recerca perquè aixíles conclusions puguin tenir validesa com a veritats científiques. Tal i com s’ha comentat l’estudi de la criminologia no sempre correspon a mètodes científics, sinó que es basa en mètodes vàlids reconeguts en les ciències socials com son els mètodes qualitatius i quantitatius, objecte d’aquest exercici.
Els mètodes qualitatiu i quantitatiu són empírics.
La metodologia quantitativa tracta decomptabilitzar unitats i a explicar. Els fets socials han de ser examinats com a coses i en un moment concret. L’avantatge d’aquest mètode és que és extensiu (grup ampli de població i resultats representatius), és objectiu i deductiu. Com a contrapartida és un mètode reactiu.
Per a aquesta metodologia proposo una investigació del fenomen delictiu dels furts que es cometen a la ciutat deBarcelona. Seria el mètode més adequat ja que es produeixen una gran quantitat de furts i aquests afecten a molta quantitat de ciutadans, d’aquesta forma es podria arribar a tenir el màxim d’informació sobre el fet delictiu. Es podrien obtenir les dades mitjançant l’enquesta ja que el qüestionari podria tenir uns paràmetres establerts.
La metodologia qualitativa es basa a establir identitats idiferències a partir del llenguatge i els discursos amb la finalitat de comprendre i interpretar. Correspon a una orientació comprensiva en què els fets socials tenen un sentit i significats, diferenciats cada fet l’un de l’altre i tractats de forma individual. És un mètode que té com a punt feble l’anàlisi d’una realitat social reduïda però alhora permet un anàlisi en profunditat d’aquesta realitat....
1.F; 2.V; 3.V; 4.F; 5.V; 6.V; 7.F; 8.V; 9.V ;10.V.
Segon exercici
Göppinger defineix a la criminologia com a "ciència empírica i interdisciplinària que s'ocupa de les circumstàncies humanes i socials relacionades amb el sorgiment, la comissió i l'evitació del delicte, així com del tractament dels infractors".
Göppinger classifica la criminologia com a ciènciaempírica perquè ha d’estar constantment relacionada amb la realitat, al què passa el dia a dia amb l’aplicació del dret a la societat i com aquesta ho assumeix, és a dir que la criminologia s’alimenta de l’experiència. La defineix com a ciència interdisciplinària perquè ha de tenir coneixement de qualsevol ciència que li sigui necessària per al coneixement, sense deixar-se absorbir per cap altra ciència iconservant la seva independència.
Göpinger descriu que la ciència de la criminologia s’ocupa de les circumstàncies humanes i socials, s’entén es refereix que la ciència estudia els fets de les persones i del conjunt de persones que comparteixen un espaitemps, és a dir les relacions socials. Es fa referència als infractors entenent-se que la criminologia fa un estudi dels autors dels fets socialsconsiderats delicte. N’estudia els processos d’elaboració del delicte, com es duen a terme i quines eines es tenen per a un control del fet delictiu.
Així doncs s’entén que la criminologia no solament estudia el mer delicte en si, sinó que estudia la delinqüència i els fets que han portar a ella, la societat i la resposta de la societat al delicte, el què en l’estat en el que ens trobem és elsistema de justícia penal, compost pel sistema policial, judicial i d’execució penal en relació a l’evitació del delicte i tractament dels infractors.
Com a exemple s’entén que la criminologia ha d’adquirir coneixement de l’experiència i de moltes disciplines com serien la psicologia, medicina, sociologia o el dret, adquirint els coneixements que aquestes disciplines ofereixen per arribar a lafinalitat fonamental de la criminologia: esbrinar la metodologia dels delictes, adquirir un perfil del delinqüent, si és possible saber com afrontar la problemàtica i finalment tenir consciència de com afrontar i tractar les víctimes, el què és la societat en general o el receptor del delicte.
Tercer exercici
La criminologia ha recorregut al mètode científic per a la recerca perquè aixíles conclusions puguin tenir validesa com a veritats científiques. Tal i com s’ha comentat l’estudi de la criminologia no sempre correspon a mètodes científics, sinó que es basa en mètodes vàlids reconeguts en les ciències socials com son els mètodes qualitatius i quantitatius, objecte d’aquest exercici.
Els mètodes qualitatiu i quantitatiu són empírics.
La metodologia quantitativa tracta decomptabilitzar unitats i a explicar. Els fets socials han de ser examinats com a coses i en un moment concret. L’avantatge d’aquest mètode és que és extensiu (grup ampli de població i resultats representatius), és objectiu i deductiu. Com a contrapartida és un mètode reactiu.
Per a aquesta metodologia proposo una investigació del fenomen delictiu dels furts que es cometen a la ciutat deBarcelona. Seria el mètode més adequat ja que es produeixen una gran quantitat de furts i aquests afecten a molta quantitat de ciutadans, d’aquesta forma es podria arribar a tenir el màxim d’informació sobre el fet delictiu. Es podrien obtenir les dades mitjançant l’enquesta ja que el qüestionari podria tenir uns paràmetres establerts.
La metodologia qualitativa es basa a establir identitats idiferències a partir del llenguatge i els discursos amb la finalitat de comprendre i interpretar. Correspon a una orientació comprensiva en què els fets socials tenen un sentit i significats, diferenciats cada fet l’un de l’altre i tractats de forma individual. És un mètode que té com a punt feble l’anàlisi d’una realitat social reduïda però alhora permet un anàlisi en profunditat d’aquesta realitat....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.