frankenstein el educador

TREBALL FRANKENSTEIN EL EDUCADOR
Considero que una de les idees principal del llibre és la confusió que hi ha a l’hora de diferènciar en crear un individu i a l’hora d’educar-lo, és dir, comparant-ho amb el mite de Pigmalió, que apàreix en el llibre, crear a una persona de carn i ossos al gust de la persona no és més que un mite, així doncs cal una educació i un esforç posterior a consciènciaper tal que sigui una persona que es senti estimada i se li mostrin valors i d’aquesta manera també mostrar-se ella igual amb si mateixa i amb la resta d’individus.
Així doncs, fent referència a Rosenthal i Jacobson, i reforçant l’argument anterior, destaquen que si a un educador se li avança que l’aprenent té unes capacitats altes d’intel·ligència obtindran més bon resultat els alumnes degut aque els educadors també hi posaran més interés. Considero doncs que per tal d’educar hi ha d’haver interés per part de l’educador, si aquest no existeix hi ha moltes possibilitats que hi hagi “fracàs”. El mateix passaria amb Frankenstein, que tot i ser capaç d’aprendre i possiblement gràcies a que fou capaç d’espavilar-se i aprendre sentí rebuig pel seu creador, ja que el va abandonar en no serdel seu gust.
Una de les idees que m’ha semblat més suggerent o que m’ha fet reflexionar més sobre l’educació és quan en el llibre es fa referència a l’escola de generació en generació. Evidentment no es pot o és gairebé impossible començar un nou sistema d’educació nou sense basar-se en l’anterior. El que em fa reflexionar molt és quan ens referim moltes vegades amb “la societat ha de canviar,etc. I al mateix temps no es proposa o no proposem una millora que estic segur que s’ha de donar desde l’escola o educació.
Cal destacar també que els mitjans de comunicació hi realitzen una tasca importantíssima que des del meu punt de vista no sería tant important si l’educació (pares i escola) filtréssin la informació que s’en desprén i es valoréssin qüestions més necessàries. I alhora serconscients de la importància del tema o matèria a tractar i analitzar si hi ha preferències. Per exemple, una de les professores que més valoro en la meva educació, és la professora de llengua castellana. El cas és que a un dels cursos de la ESO, la classe, amb intenció de passar l’estona sense haver d’escoltar la matèria només pel simple fet de fer quelcom que no fos frases subordinades, aixecavem lamà i treiem un tema a parlar pensant que perdriem l’hora, si la professora obria debat (era molt probable) aleshores, passavem tota l’hora discutint el tema en forma de debat, i evidentment tocava castellà i el feiem amb castellà. Cada segon que passava ho veiem com una victòria perquè era temps que li treiem.
Ara, quan hi penso m’adono que aquesta professora feia que l’endemà tothom fos capaçde portar la matèria al dia i al mateix temps havia estat capaç de parlar amb nosaltres temes d’interès que al mateix temps suposava millorar el domini de la parla amb una altra llengua que no era la nostra.
Amb aquest exemple vull dir que no era una educació mecánica de “les frases subordinades s’analitzen així”….. Sinó que hi havia un interés major per a fer-nos persones i fer-nos capaços depensar i reflexionar. I d’analitzar frases subordinades em vàrem aprendre tots. (Poiesis i praxis)
Pel que fa a aspectes que m’hi contradeixi, no m’atreveixo a contradir-me en cap, en general estic força a favor del que Merieu diu en el llibre, tot i que si vull destacar, quan fa referència a la segona exigència en reconèixer aquell que arriba a el món com algú que no puc moldejar, ja que penso quecontínuament quan estem devant d’un infant, adolescent, etc. estem moldejant. Així doncs, només pel fet de prohibir a un educant estem moldejant a no arribar a tal saber o conèixer, és a dir, impedint. I no considero que això sigui símbol de fracàs ni molt menys.
Al mateix temps també criticar el que seria la poiesis, ja que si no ho he entés malament fa referència a enseñar o educar i...