Frankenstein el Educador

Destaca una de les idees o tesis principals del llibre.

L'educació no és una fabricació del subjecte. Philippe Meirieu es qüestiona aquesta concepció de l'educació com a domini i control de l'educador, ja que aquesta perspectiva condueix al fracàs.
Philippe Meirieu nomena "La Revolució Copernicana" en Pedagogia, on proposa que s'ha de canviar la concepció de l'educació com una fàbrica.L'educació ha de centrar-se en la relació que ha d'existir entre el subjecte i el món humà que l'acull. La funció de l'educació ha de permetre a l'ésser humà construir-se a sí mateix com "subjecte del món", on ha de ser capaç de comprendre el present i preparar-se per enfrontar el futur.
L'autor proposa set exigències per tal de que existeixi realment aquesta Revolució Copernicana i són lessegüents:
1. Renunciar a convertir la relació de filiació en una relació de causalitat o de possessió, acollint a qui arriba com un subjecte inscrit en una història que pot superar.
2. Reconèixer a l'educand com una persona que no es pot modelar al nostre gust, tenint en compte que és lògic que es resisteixi a això.
3. Acceptar que la transmissió de coneixements no es realitza mecànicament, sinóque el subjecte és atret especialment per aquells que remetin a problemes que li preocupin. L'educand, doncs, inscriu al seu projecte aquells coneixements que percep que contribuiran al seu desenvolupament.
4. Constatació de que encara que la instrucció sigui obligatòria, tot aprenentatge suposa una decisió personal de qui aprèn. Per mitjà d'aquesta decisió és capaç de superar el que li vedonat i no sotmetre's a les prediccions del seu entorn.
5. S'han de crear, en contraposició als excessos individualistes de la societat, "espais de seguretat" en l'àmbit educatiu que possibilitin l'aprenentatge, el qual ha d'estar inscrit en problemes reals que li donin sentit.
6. Tracta d'inscriure en el centre de tota l'activitat educativa la qüestió de l'autonomia del subjecte. Aquestas'anirà adquirint en el curs de tota l'educació, encara que mai de forma acabada, ja que no és un estat definitiu, sinó un principi regulador de l'activitat pedagògica que es donarà a partir d'una operació d'apropiació i reutilització d'un saber.
7. Assumir que la pedagogia no pot inscriure's en el paradigma fundacional de la investigació científica tradicional, ja que la certesa científica és difícild'obtenir, degut a que la llibertat del subjecte és una base fonamental d'aquesta disciplina. La predictibilitat és impossible. La finalitat de la pedagogia consisteix en ajudar els pràctics a comprendre la seva pràctica.

Comenta la idea o aportació que t’ha semblat més suggerent o que més t’ha sorprès (no necessàriament ha de ser una idea principal del llibre).

“Orgranizar el ambientevital con objeto de que el niño esté lo más estimulado posible, tanto sensorial como intelectualmente...considerar al niño como un sujeto que aprende , es decir, , empleando la voluntad pero en una situación elaborada y controlada por el educador” (J.J. Rousseau p.97)

Aquesta ha estat la cita que més m'ha cridat l'atenció de tot el llibre. Des del meu punt de vista és un tema a reflexionar que nose'ns pot escapar quan parlem d'educació ja que vivim en una societat en la que l’educació està molt reglada y marcada. Els adults escollim que volem aprendre o que ens interessa més segons el nostre criteri per això penso que els nens han de poder educar-se “lliurement” al costat d’un educador.

És indispensable tenir present que existeixen diversos ritmes d'aprenentatge, així com diversitatde capacitats, interessos i motivacions entre l'alumnat. L'educador ha de ser capaç d'atendre les diferències individuals i no creure que és només mediador del procés ensenyament-aprenentatge, sinó que ha d'esdevenir observador, investigador, facilitador, motivador i guia de tots els seus alumnes, sense distincions per estereotips o falsos prejudicis.


Apunta els aspectes de la lectura en...