Franquisme

-------------------------------------------------

-------------------------------------------------
EL FRANQUISME
-------------------------------------------------

1. EL PENSAMENT I LA NATURALESA DEL FRANQUISME
1.1. El pensament polític de Franco
- Militar : Considerava la jerarquia, la disciplina i l’ordre atribuïts a virtuts de l’exèrcit com a virtuts tradicionals.
-Nacionalisme espanyol : Aquest era agressiu i excloent. Creia que Espanya tenia un destí imperial. Calia imitar els models passats, com ara l’època dels reis catòlics.
- Catolicisme elemental : Franco tenia el suport de la jerarquia de l’Església, que qualificava la insurrecció militar com una croada. El Catolicisme i la Pàtria van esdevenir una mateixa cosa.
Segons el dictador, els enemics naturalsde la pàtria eren : els liberals, maçons, anarquistes, jueus, socialistes i comunistes. A més dels separatistes, als quals calia combatre i eliminar per tal de que no hi hagués diferències nacionals dins del que ell identificava com Castella.
1.2. La naturalesa de la dictadura franquista
- Dictadura personal : El dictador (caudillo) concentrava els poders legislatius, executius ijudicials.
- Unipartidisme : impedia el pluralisme polític i sindical.
- Totalitarisme i antidemocràcia.
- Sense llibertats individuals : ni d’expressió, ni associació, ni pensament…
- Integrisme catòlic : tampoc existia la llibertat religiosa.
- Anticapitalista i Pseudorevolucionari : inicialment a causa de influència falangista.
- Nacionalcatolicisme : Amb el temps i a causa de la conjunturainternacional, poc a poc va arraconant els símbols feixistes i adquirint un to de respecte i tolerància mitjançant el catolicisme, que esdevindrà un dels aspectes més importants.
2. ELS SUPORTS DE LA DICTADURA FRANQUISTA
2.1. Els pilars del règim
- L’exèrcit : Juntament amb la policia armada, la guàrdia civil, els tribunals militars, és a dir les forces armades de l’Estat configuraven el“poder dissuasiu” , eren els òrgans repressius.
- L’església : “Poder legitimador” . Es va establir una relació entre el dictador i la jerarquia eclesiàstica; on Franco va aconseguir el control de l’església mitjançant el dret de presentació (podia controlar els bisbes). A canvi, l’estat es proclamava confessional i el control de l’educació anava a mans de l’església.
Però aquest suport eclesiàstic nova ser monolític, ja que a zones de Catalunya i el País Basc havia dissidents que varen tenir que exiliar-se. Després del Concili Vaticà II (1965) va iniciar-se un distanciament progressiu del règim per part de la jerarquia eclesiàstica i del clergat.
- Falange i Tradicionalistes : “Poder organitzador”. En un principi, aquests eren els pilars ideològics del règim. Constituïen un cos burocràticdins de l’Estat amb funcions de propaganda i d’organització, i tenien el control total del sindicat vertical (CNS : central nacional sindical ).
Dins d’aquests trobàvem diferents organitzacions que es feien càrrec de la joventut. La sección femenina (Pilar Primo de Rivera) s’encarregava de l’educació de les noies per tal d’aconseguir futures mares i esposes. En canvi, els joves formaven part delFrente de Juventudes on els preparaven físicament, militarment i en la formació d’un esperit nacional.
A partir de l’any 1958 el partit de FET y de las JONS juntament amb el CNS són absorbits pel Movimiento Nacional , que es converteix en l’únic moviment aglutinador de totes les forces polítiques i organitzacions de l’Estat per tal de desplaçar els falangistes després de la seva derrota a laSegona Guerra Mundial.
2.2. Els suports socials
- Grups socials: dreta conservadora, terratinents, financers, empresaris, petits i mitjans propietaris agraris, classe mitjana urbana de zones rurals…
- Suport popular indirecte : determinat per la propaganda, el culte del dictador, el record de la Guerra Civil i la censura. Se’ls anomena majoria silenciosa, majoria absent o franquisme...