FRANQUISME

La guerra civil i la internacionalització del conflicte
El 18 de juliol del 1936 una part de l’exèrcit espanyol s’alçà en armes contra el règim republicà legalment constituït. Després de cinc anys de governs d’esquerra, caracteritzats per la inestabilitat política, la posada en marxa de projectes reformistes de caire radical que xocaren frontalment amb els interessos de la burgesia i de lesclasses conservadores, i de constants conflictes en forma de mobilització política i social, es produí un cop d’estat, liderat pel general Franco, que va enterrar tota possibilitat de solució política als problemes que s’havien anat creant al llarg del darrers anys, i deixà pas a les armes.

Així es com va començar la gerra civil que va durar quasi tres anys. El conflicte que va començar entreespanyols ( per això el nom de guerra civil) no va tardar molt a convertir-se en una guerra “internacional”, en la que hi participaren divisions armades i altres tipus d’ajuda que vingueren a reforçar ambdós bàndols.

Una part del territori espanyol va estar dominat des del principi pels militars rebels, secundats pels partits de la dreta, membres de la Falange i carlistes, sobre tot a Navarra.
Una altrapart del territori, en el que la conspiració i l’alçament fracassaren, va romandre i del al govern de la República (Madrid, Bilbao, Barcelona, Valencia, etc.). En aquestes ciutats les organitzacions obreres i les forces del règim legalment constituït es complementaren amb relativa eficàcia.

Dins els territoris en lluita es produïren tot tipus d’excessos en forma d’assassinats, execucions imassacres, al marge de les accions pròpiament militars.

A la part republicana es volgué aprofitar la confusió per instaurar una revolució popular, promoguda fonamentalment pels anarquistes, que fou en molts llocs d’una radicalitat extrema.

Per entendre millor l’origen i la deriva de la guerra civil espanyola cal també dir quelcom sobre el context històric internacional de l’època. A Europa s’estavenexpandint les idees feixistes (Mussolini a Itàlia en fou el promotor) i l’afany expansionista del nazisme alemany (Hitler). Per altra banda, a l’URSS les conseqüències de la revolució soviètica, amb tot el que tenia de potencial propagandístic, estava en plena efervescència, el que portà a una ràpida internacionalització de la seva doctrina. Per tots aquests motius s’estava posant la llavor de lasegona guerra mundial, que va acabar esclatant tot just després d’haver acabat la civil espanyola.

A la guerra civil espanyola i participaren també forces d’altres països en funció de la seva ideologia, com ara l’Alemanya nazi ( en forma bàsicament d’aviació) i la Itàlia feixista (amb contingents de soldats i material pesat), pel que fa al bàndol nacional. La part republicana, al seu ensems, varebre l’ajuda de l’URSS ( armament, inclosos avions i carros blindats, així con assessors militars i tècnics) i les anomenades brigades internacionals, formades per joves idealistes i antifeixistes provinents de molts països europeus i del Estats Units.

Desprès de tres anys de lluita l’exèrcit nacional, comandat pel General Franco, es va fer amb la victòria, degut fonamentalment a quatre raons:
1.Millor organització política.
2. Ajuda exterior superior a la rebuda per la República.
3. Millor qualificació i experiència del militars del bàndol nacional.
Millor administració dels recursos econòmics i més avantatjoses relacions internacionals.
L'esclat de la guerra a Espanya va ser vist com una confrontació entre les forces democràtiques (socialistes o comunistes) i els règims feixistes(Itàlia i Alemanya).
Els governs feixistes van veure en la insurrecció una oportunitat per possar fi al comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia pels rebels i enviar-los ajuda militar.
Per contra, l'opinió democràtica i progressista mundial es va manifestar a favor de la República. Aquesta va demanar suport militar i polític, en primer lloc a França, però la Gran Bretanya que...