Franquismo

LA DICTADURA FRANQUISTA, SEGONA ETAPA:
DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC I
TRANSFORMACIONS SOCIALS (1959-1975).

Entre 1959 i 1974 Espanya té un creixement econòmic sense precedents, sense oblidar, però, que continuen les greus mancances en serveis col·lectius. Aquest desenvolupament va unit a una transformació profunda de la societat. Noobstant, aquests canvis no van acompanyats de grans reformes polítiques: la dictadura segueix inamovible, la qual cosa margina Espanya d’Europa (no pot ingressar en la CEE). La falta de llibertats i les noves condicions socials estimularan els moviments d’oposició al règim, que no sobreviurà a la mort de Franco.

➢ 1-. LA VIRADA DE L’ECONOMIA ESPANYOLA.

Entre finals dels 50 i 1974 Espanyaexperimenta un creixement sense precedents, gràcies al període expansiu europeu i als fruits d’una industrialització duta a terme al llarg del segle XX. Aquesta època es coneix com “el desarrollismo”.

1.1.- ELS GOVERNS DEL “DESARROLLISMO”. Preparar per l’alumnat:

o a) El pla d’estabilització.
o b) Els plans de desenvolupament.

1.2.- SECTORS ECONÒMICS.

Entre 1960 i 1974 el PIBcreix un 7% anual (el major del món després del Japó). La renda per habitant augmenta un 40%. Les xifres tan elevades s’expliquen així: es parteix d’un nivell molt baix; i el país es veu beneficiat per la conjuntura europea favorable.

o a) El sector industrial.
El motor del creixement és el sector industrial (creix el 10% entre 1960 i 1973), que augmenta la seua productivitat gràciesa: baixos salaris, importació de tecnologia, capitals estrangers. Això permet: una baixada de preus, que afavoreix les exportacions; i l’augment dels salaris, que du (juntament amb la compra a terminis) a l’augment de la renda per habitant (40%) i del consum (vehicles, electrodomèstics,...).

Les indústries que més creixen són les de bens d’equip, energètica, de l’automòbil, tèxtil, calçat,mobles. Per zones, les tradicionals segueixen sent capdavanteres (Biscaia, Catalunya, Astúries), i hi ha nous territoris industrials: Madrid, València, Alacant, algunes ciutats de Galícia, d’Andalusia i de Castella i Lleó.

o b) El sector agrari.
L’agricultura tradicional entra en crisi en els anys 60:
- L’èxode rural disminueix la mà d’obra al camp, i, per tant, pugen els salaris.- S’inicia un procés de mecanització i ús d’adobs químics.
- Es diversifica la demanda d’aliments (per l’increment del nivell de vida): llet, carn, verdures, en detriment dels cereals i llegums.
El govern estimula la concentració de les parcel·les, i promou la construcció de nous regadius.

o c) El sector terciari.
Els serveis augmenten de forma considerable als anys60; sobretot, es desenvolupa el boom turístic estranger, atret pel clima, les platges i els preus econòmics. Aquest és possible gràcies a la bona situació econòmica dels europeus.

També destaca el creixement del sector bancari, que inverteix en empreses industrials. Tot i això, l’Estat impedeix a la banca estrangera actuar a Espanya, la qual cosa limita la competència i frena la modernització delsector.
Igualment, creix el comerç internacional. Però la balança comercial segueix sent molt negativa. No obstant, aquest dèficit comercial es compensa pels ingressos de l’exterior: turisme, inversions estrangeres i remeses dels emigrants espanyols a Europa. En definitiva, la balança final és positiva.

o d) La dependència de l’exterior.
Com hem vist, la conjuntura internacionalfavorable és decisiva per a que Espanya tinga un ràpid creixement econòmic:
- Proporciona: - Un ampli mercat on vendre els productes espanyols.
- Energia barata.
- Tecnologia avançada i capitals per finançar les inversions.
- Absorbeix la mà d’obra excedentària: Espanya no té capacitat per a donar treball a la població procedent del sector agrari. Sense l’opció de...