Geografia radical

El text que comentarem a continuació, pertany a Kirk Mattson, llicenciat de la Universitat Simon Fraser a Vancouver (Canadà) i membre de la Unió de Geògrafs Socialistes. Els interessos del geògrafes declinen vers una geografia urbana que tracta temes com la planificació del desenvolupament, etc. i, giren especialment, entorn el territori Iberoamericà i el Tercer Món.
Per tal d’introduir-nosa la geografia radical, Mattson fa un repàs històric sobre l’evolució de la geografia durant el segle XX. I és que per entendre la geografia radical, cal conèixer quins corrents geogràficspredominaven a principis de segle, i saber què va passar perquè la geografia acabés fent un gir “radical”.
Doncs, comentarem aquest text en tres parts. En la primera part, parlarem sobre la geografianord-americana. Més tard, parlarem de la geografia quantitativa com a reacció d’aquesta primera, i finalment, veurem el balanç de com s’arriba a una geografia radical més crítica i social.

La geografianord-americana, a la primera meitat del segle XX, es caracteritza i es diferencia de la geografia europea del moment, pel seu enfocament determinista. De fet, en aquesta època, el determinismeacompanya la pujada nacionalista de la societat d’Estats-Units. També podem afegir que s’adopta el determinisme, com a enfocament geogràfic, per tal d’assolir interessos nacionals i polítics. I un d’aquestsinteressos és dominar el territori i les races “inferiors”. L’Estat nord-americà defèn, doncs, uns interessos racistes i purament econòmics mitjançant la geografia determinista. I per aconseguir-los,Estats Units atorga gran part del pressupost en el sector militar. La geografia esdevé una arma estratègica i per un Estat que ambiciona estendre el seu territori.
No obstant, i per més paradoxalque sembli, durant els anys 20 es crea l’escola d’ecologia cultural de Chicago per un grup de sociòlegs i economistes. Alguns geògrafs, interessats més en la ciència geogràfica que no en expandir-se i...