Gitanos, el poble oblidat

IRENE BERENGUER SEGURA
1. Presentació
Aquest assaig, pretén donar a conèixer la realitat d'un dels col·lectius més exposats a la vulnerabilitat i l'exclusió al llarg de tota la història
A través d’aquest assaig, explicaré les vivències dels gitanos en diferents contextos, des del segle XV, amb la seva arribada a l’estat espanyol fins a l’actualitat, actualitat on la societat, avui dia,encara es veu perjudicada pels estereotips d’aquesta raça.
Des de l’arribada a l’estat espanyol dels gitanos, la imatge negativa de l’ètnia gitana, ha estat clara i majoritària. Les acusacions en contra la població gitana es repeteixen sense canviar amb el pas del temps, encara, avui dia es desvaloritza la imatge d’aquest col·lectiu. Normalment, la població tendeix a relacionar-nos, principalment,amb la delinqüència, el tràfic de drogues i la ganduleria, “La idea que tienen los payos de nosotros , al nombrar la palabra gitano ya piensan en sucio, ladrón” (Estudi sobre la població Gitana de Catalunya, 2005) però, més enllà d’aquestes acusacions, existeix el perquè de la societat ens mira amb aquests ulls.
El fet de creure que les persones gitanes, no som capaces de desenvolupar lesmateixes activitats que la resta dels ciutadans, que no som capaços de viure amb les mateixes condicions, que no podem optar a tenir els mateixos somnis, les mateixes feines i el mateixos estudis deixa del tot clar que, avui dia, aquest encara és un racisme que discrimina, estigmatitza i comporta a les persones d’ètnia gitana a l’exclusió social i a la marginació. Aquesta discriminació es potencia is’enforteix socialment i des de la societat majoritària, i en gran mesura des dels mitjans de comunicació social. Històricament s’han anat creant i desenvolupant una sèrie d’estereotips que han donat pas als prejudicis que té la societat majoritària vers al poble gitano.
Sense anar més lluny, en anglés la paraula "gyp" (de "gypsie", gitano) significa estafa o engany, a alemanya "Zigeuner" (gitano)procedeix de "Ziehende Gauner" (lladre itinerant). Igual passa a l'hongarés, on la creença popular relaciona "cigány" amb la paraula "szegény" (pobre). Fins i tot a l'actual diccionari de la Real Academia de la Lengua Española  la paraula gitano es defineix així :
"Que tiene gracia y arte para ganarse las voluntades de otros. Que estafa u obra con engaño".
Una part important de la realitat passadai actual ha donat pas a l'exclusió social d’aquest col·lectiu, ja què, al llarg de la historia les persones d’ètnia gitana, ha conviscut envoltades de  pobresa, i per conseqüent, això ha creat un cert analfabetisme palpable, una  delinqüència visible i el conegut barraquisme. El baix nivell educatiu general, ha impedit la integració laboral a la societat d’aquests i això ha reforçat encara mésels prejudicis socials en contra de la nostra raça, en molts aspectes.
Diferents autors, persones gitanes i no gitanes, han escrit sobre la població gitana a Espanya. Aquests, conscientment o no, han fet, al llarg de la història una imatge pública de la nostra ètnia. Sense anar més lluny, Cervantes, a La Gitanilla, ja esmentava “Parece que los gitanos y gitanas solamente nacieron en el mundo paraser ladrones: nacen de padres ladrones, críanse con ladrones, estudian para ladrones y, finalmente, salen con ser ladrones corrientes y molientes a todo ruedo; y la gana del hurtar y el hurtar son en ellos como acidentes inseparables, que no se quitan sino con la muerte”
Una de les causes que es relacionen amb l'exclusió i la inadaptació dels gitanos, és la tendència al nomadisme. Al pas deltemps, i ho veurem tot seguit, els gitanos hem estat expulsats un cop i un altre de molts indrets, i això ha comportat a la sedentarització forçosa d’aquest col·lectiu, aquesta realitat ha estat present a Espanya en totes les èpoques. El nomadisme, en certa manera, no és cap causa, és una conseqüència de la persecució i la marginació que ha patit la nostra raça al llarg de tota la història....