globalitzacio

Què significa globalització? Generalització de cultures.
Què implica? Necessitat d’uns nous valors ètics que siguin vàlids per tothom per això surgeixen les ètiques de diàleg, comunicació I discurs.

Ens trobam les anomenades ètica dialògiques, ètica de la comunicació i ètica del discurs.

Si per les ètiques tradicionals del deure (com per exemple la de Kant). Si bé es cert que cada un denosaltres estam dotats de raó també es cert que cada un neix en una cultura, dins una societat etc, per això tenim uns interessos diferents, per aquest motiu empram la raó no tots pensam de la mateixa manera CONCLUSIO: AQUEST FET FA QUE NO SIGUI VIABLE INTENTAR DONAR UNIVERSALITAT A LA RAÓ ENTESA INDIVIDUALMENT.

L’ÈTICA COMUNICATIVA
L’ètica comunicativa o del diàleg té com a base unaconcepció de l’ésser humà com a interlocutor, com a ésser capaç de comunicació i d’argumentació, poder arribar a un consens i complir-lo.

Queden rebutjades les ètiques que desautoritzen alguns éssers humans com a interlocutors virtualment vàlids (Per exemple, les que defensen la desigualtat).
Enunciar una norma implica ja la seva validesa intersubjectiva en el sentit que qui l’enuncia ha d’estardisposat a oferir argument comprensible si acceptables. No és la voluntat dels individus la que legitima una norma, sinó el reconeixement intersubjectiu de la seva validesa a través del discurs com a únic motius racional possible.

El FONAMENT DE LA MORAL (molt per damunt)
Els filòsofs s’adonaren que la nostra vida no està sola afectada per la naturalesa, sinó també per les normes de la societat enquè vivim. El problema va sorgir quan intentaren definir les dues dimensions de l’ésser humà: la dimensió d’esser natural (llei natural ) i la dimensió d’ésser social (norma). Conèixer aquesta norma i aquesta llei natural és de vital importància, ja que estam parlant de què es el que ens convé i que és el que cal evitar.

Si aconseguim saber què és el que ens convé i el que cal evitar, hauremcomençar a saber viure bé. ARA bé, al llarg de la història hi ha hagut diferents propostes per solucionar la qüestió del viure bé, a aquestes diferents propostes les anomenarem sistemes o teories ètics. Podríem dir que viure bé significa ser feliços. Com s’arriba a ser a feliç? Segons els pensadors per ser feliç s’ha de ser virtuós o savi.



CLASSIFICACIÓ SISTES O TEORIES ÈTICS : DE FINS I DELDEURE
La justificació de les normes morals, prové , en les ètiques de fins (teleològiques), de la pròpia naturalesa, en les ètiques del deure (deontològiques) de la raó i en les ètiques dialògiques del consens quan aquest sigui fruit d’un diàleg racional entre els éssers humans.
Teleològiques: Segons els sistemes o teories ètics de fins, les accions dels éssers humans no són bones o dolentes ensi, sinó que ho són en la mesura que proporcionen o no felicitat a l’ésser humà. Deontològiques: Segons aquestes ètiques, l’ésser humà sols actua bé quan du a terme accions que s’imposa ell mateix, quan compleix amb el deure que ell mateix es posa, és a dir quan és autolegislador, autònom.


TEORIES ÈTIQUES
Elssofistes: Varen fer èmfasi en la diferenciació entre la norma social i la llei natural. Acceptaren que la llei natural era intocable ( tenen les mateixes necessitats) i que la norma social eren convencionals, depenien de l’adaptació de les circumstàncies. Com a conseqüència que treien era el relativisme de valors. Sòcrates va ser contemporani als sofistes,el relativisme no anava amb ell, tenia ganes d’arribar a la veritat però no d’una veritat sols vàlida per un grup de gent o un poble, sinó a la veritat universal. Sòcrates afirmà que el coneixement és virtut i l’únic vici es l’inorgànica, això rep el nom de intel·lectualisme moral, “ningú actua malament sabent-ho”.

Els cínics: Sòcrates no arriba a donar una definició definitiva del que és la...