Glosari Filo




Glossari 2n Trimestre.
















1r Batxillerat Social
Filosofia
4/03/2015
Alvar Àlvarez
Mètode científic: És un mètode d'investigació utilitzat principalment en la producció de coneixement en les ciències. Per ser anomenat científic, un mètode d'investigació s'ha de basar en l'empírica i en el mesurament, subjecte als principis específics de les proves de raonament.

Metologia:L'estudi o elecció d'un mètode pertinent per a un determinat objectiu.

Mètode deductiu: És un raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions determinades (anomenades “premisses”), una altra proposició (anomenada “conclusió”), que n'és la conseqüència lògica necessària.

Mètode axiomàtic: Consisteix en la formulació d'un conjunt de proposicions o enunciats, anomenats axiomes o postulats, elsquals guarden entre si una relació de deduïbilitat, i serveixen d'hipòtesis o de condicions per a un determinat sistema. L'objecte d'un sistema axiomàtic és utilitzar un petit nombre de propietats i precisar com deduir d'elles totes les altres.

Postulat: És una proposició fonamentada en una veritat que s'admet sense proves i que és necessària per a servir com a base per a deduccions ulteriors. Enla metodologia antiga era contraposat a l'axioma, pel fet de no ésser evident ni universalment acceptat, i al teorema, pel fet de no ésser demostrable.

Teorema: És una proposició que afirma una veritat demostrable.

Consistència: A partir d'un sistema d'axiomes no s'ha de poder concloure una contradicció (un enunciat i la seva negació). Aquesta possibilitat queda, en principi, sempre oberta, jaque els axiomes no són , per si mateixos, “veritables” ni “evidents”: per això cal establir la consistència del sistema.

Independència: Cap axioma no s'ha de poder derivar com a “teorema” a partir d'altres axiomes.

Completesa: El conjunt d'axiomes ha de permetre demostrar tots els teoremes del sistema. És a dir: tota proposició expressada en els termes del sistema serà tal aquesta o la sevanegació podrà ser demostrada com a teorema.

Mètode inductiu: És refereix a la idea de dirigir-se un mateix o dirigir als altres cap a un concepte general o cap a una veritat universal, a partir de casos menys generals o universals.

Generalització: Una de les operacions més importants de la ment humana, que consisteix bàsicament a atribuir veritat a un enunciat universal fundant-se en la veritatobservada d'enunciats particulars, a partir dels quals es formula.

El mètode hipotètic i deductiu: El mètode hipotètic-deductiu té diversos passos essencials: observació del fenomen a estudiar, creació d'una hipòtesi per explicar aquest fenomen, deducció de conseqüències o proposicions més elementals que la pròpia hipòtesi, i verificació o comprovació de la veritat dels enunciats deduïtscomparant-los amb l'experiència.

Punt de partida: descoberta d'un PROBLEMA i plantejament precís d'aquest problema.

Contrastació: De la hipòtesi (buscant-ne la compatibilitat amb teories ja acceptades) i de les seves conseqüències (a través de la confrontació amb dades empíriques, qu epoden ser observacions o experiments).

Confirmació: (Sempre provisional) de la hipòtesi, que es converteix en llei oteoria.

Acumulació:

Anatòmia: En l'àmbit de la moralitat com a Equivalent de llibertat positiva, és a dir, com a absència de determinació.

Anècdota:

Anomalia: Irregularitat, anormalitat o falta d'adequació al que és habitual.

Aritmètica elemental: És la branca de la matemàtica l'objecte d'estudi són els números i les operacions elementals fetes amb ells: suma, resta, multiplicació i divisió.Axiomàtica contemporània:

Axiomàtica primitiva: És un concepte no definit en un context determinat..

Ciència: És un conjunt sistemàtic de coneixements racionals i la validesa pugui ser demostrada mitjançant mètodes lògics o empírics.

Concepció heretada: És la manera com van entendre la natura de les teories científiques els autors del positivisme lògic o del Cercle de Viena. A la teoria de la...