Gloses de picat

A Mallorca, existeix una forma de fer cançó improvisada que s’anomena “la glosa”. I els glosadors acostumen a trobar-se per fer un combat. Un combat és una demostració entre dos glosadors, sovint en un escenari, de les habilitats de fer cant improvisat. És una mena de competició entre poetes. Aquests combats s’anomenen tradicionalment combats de picat.
Els glosadors, en començar el combat, espresenten tot cantant i repten el company. Poden ser homes o dones. Abans feien una invocació de tipus religiós i actualment tan sols es presenten. Aquestes persones poden tenir qualitats innates per improvisar, però segur  que també compten l’experiència, la pràctica, l’entrenament en la controvèrsia.
El glosador ha de ser àgil de ment, tenir bona memòria, capacitat de concentració i encara veui capacitat per cantar una tonada concreta. Llavors el glosador pot compondre espontàniament, sense preparació, la glosa sobre el que vol o li demanen al moment.
Els glosadors actuals abracen totes les edats, i destacaríem enMateu Xurí com un dels glosadors joves que més èxit té i que és més conegut a Catalunya.
La glosa mallorquina acostuma a contenir cançons  de 6 a 8 versos. Les rimes han de ser consonants i creuades. Es canta no acompanyament musical.
A Menorca, es fan gloses, també. S’acompanyen amb guitarra, de forma que el sonador toca i els glosadors improvisen. Acostumen a ser en forma de combat entre dos glosadors.Són per regla general de 6 versos o mots, però es pot allargar. Les rimes han de ser ABBAAB.


Glosar o contar històries a la manera dels romanços és una part important del patrimoni musical i cultural de Menorca.
La glosa és una forma de poesia curta i improvisada que té entre sis i vuit mots (o versos) heptasil·làbics amb una rima consonant que fa dos tipus de sons iguals que es combinen dinsl’estrofa. Les composicions de menys de sis mots es consideren cançonetes i les de més de vuit, poesies.
Hi ha dos tipus de gloses:
- les escrites (també anomenades “de cas pensat”), que solen narrar esdeveniments puntuals.
- les cantades o improvisades, que són les que tenen més tradició a Menorca. Principalment de combat, tot i que també poden tractar altres temes.
La tradició de glosarés molt antiga, però no només es fan gloses a Mallorca i Menorca. També s'en fa a Cat. P.B., Argentina i Xile, tot i que amb noms diferents. El glosat era un gènere molt conreat antigament, perque era una manera de divertir a la gent, ja fos amb gloses de combat, com amb gloses festives.
Sempre s’ha relacionat amb el món rural, pagès, ja que els glosats es feien en ocasions com lesporquejades, les festes pageses o les vetllades al camp. No tots els glosadors eren pagesos, també n’hi havia de menestrals, tot i que aquests eren generalment ferrers i araders, dos oficis molt lligats al camp.
Per fer un glosat, s’ajunten dos o més glosadors que, després d’una introducció, es disposen a fer una senzilla escomesa en què un glosador ataca el tema que s’hagi escollit per al glosat il’altre el defensa. En aquesta mena de combat, cada glosador posa a prova l’enginy i la capacitat de resposta ràpida i improvisada de l’altre; de manera que, de vegades, acaben picats de veritat.
La glosa i el glosat tenen el valor de la comunicació empàtica (que comprén emocions), d’aquella comunicació que és alguna cosa més que un simple fet instrumental, de transmissió d’informació. Lapredisposició dels que s’asseuen per gaudir d’una conversa de vegades irònica, d’altres crítica, fa que la comunicació esdevengui plena, completa, profunda.
A Menorca, l’instrument que sempre sol acompanyar el glosat és la guiterra, amb una tonada somiosa, coneguda amb el nom de ses Porgueres, que té quatre parts: dues de to menor i dues de to major relatiu. Entre el primer i el segon mot (versos)...