Good teachers on dangerous ground: towards a new view of teacher quality and professionalism.
Páginas: 6 (1417 palabras)
Publicado: 27 de enero de 2015
LECTURA 3: Good teachers on dangerous ground: towards a new view of teacher quality and professionalism.
Al llarg dels anys podem trobar diverses idees sobre com “ser un bon mestre”. Aquestes idees són importants per tal de poder aportar millores en l’àmbit de l’educació. Aquesta lectura es divideix en tres parts: la primera, ens parla sobre els diferents models de “bon mestre” que hanexistit a Austràlia des de l’època colonial fins a l’actualitat. En la segona part, apareix una definició de “mestre” del govern neoliberal i la tercera i última part, la lectura aporta noves propostes per a entendre millor el concepte de “bon mestre”.
En els darrers anys, s’ha estès un gran debat de política general sobre els mestres de les escoles i la qualitat que aquest aporten. La OECD(Organitzation for Economic Cooperation and Development) va llançar un gran projecte sobre la “política docent” que va atreure l’atenció de 25 països. Els resultats d’aquest projecte es van publicar volum anomenat “Teachers Matter” (OECD, 2005). En aquest projecte es recalcava molt la qualitat dels mestres.
El que va passar a Austràlia i a altres països rics, tal i com diu el text, és que es vanconstruir nous aparells de regulació i certificació per als mestres. A part de crear-se instituts legals, es van definir uns conceptes mínims per entrar a formar part de “l’ensenyament escolar”. En el fons, el propòsit d’aquesta lectura és augmentar el nombre de qüestions sobre el que entem per a “bon mestre” i com aquest pot ser fomentat.
Per definir el concepte de “bon mestre” s’ha de considerarque la formació d’imatges aporta a l’individu elements cognitius, és a dir, les funcions imaginatives (idees) que conté una paraula condicionen i limiten el significat d’aquesta (García Carrasco y García del Dujo, 1996). La imatge que algú es pot elaborar sobre un mestre adequat o no, depèn de l’experiència personal de cadascú. Dins d’una perspectiva humanista, l’experiència tal i com és viscudaper a cada persona i el sentit que aquesta li dóna, constitueixen la base necessària per a elaborar un sistema educatiu. (Landsheere, 1999).
La idea sobre què és el que fa que un mestre sigui considerat bo va canviant al llarg dels anys, entre diferents cultures i dins d’aquestes, també. Moore (2004), troba tres definicions sobre aquesta professió: “l’artesà competent” el favorit pel govern;“el professional reflexiu”, el que apareix en les universitats i per últim, el model “carismàtic” de mestre, típic de la cultura moderna.
La cultura xinesa, per exemple, defineix la imatge de “bon mestre” com una “autoritat moral”. Hi ha per tant, un respecte molt gran per part de l’alumnat cap al mestre.
En el cas d’Austràlia, la idea de “bon mestre” s’ha desplaçat al llarg dels anys. Quan lesescoles públiques van ser creades, hi havia esquemes controlats estrictament pel que fa al currículum escolar. A més a més, dins de la seva moral, s’emfatitzava molt la respectabilitat i l’obediència. (Hyams, 1979). Això però, no era una coincidència. Tot estava dissenyat per aconseguir el control social sobre la classe obrera i la joventut rural (els quals podien escapar-ne fàcilment).
Quanva arribar el moment de necessitar una educació secundària, es va requerir un major contingut intel·lectual. A principis del segle vint, les escoles de magisteri van reclamar una mica d’independència amb la qual van aportar una petita essència de la Nova Educació.
En el llibre “The Groundwork of Teaching” (Mackie, 1924), tots els seus autors eren homes, però la gran majoria de treballadors aqui anava adreçat eren dones. L’ensenyament escolar era una ocupació dividida per gèneres des d’un bon principi, en la qual les dones es trobaven en les classes treballant amb els nens més petits i els homes s’encarregaven de la gestió i l’educació secundària i superior.
Aquesta part de la lectura es pot relacionar amb el tema del feminisme que hem estudiat a classe, concretament, amb la...
Al llarg dels anys podem trobar diverses idees sobre com “ser un bon mestre”. Aquestes idees són importants per tal de poder aportar millores en l’àmbit de l’educació. Aquesta lectura es divideix en tres parts: la primera, ens parla sobre els diferents models de “bon mestre” que hanexistit a Austràlia des de l’època colonial fins a l’actualitat. En la segona part, apareix una definició de “mestre” del govern neoliberal i la tercera i última part, la lectura aporta noves propostes per a entendre millor el concepte de “bon mestre”.
En els darrers anys, s’ha estès un gran debat de política general sobre els mestres de les escoles i la qualitat que aquest aporten. La OECD(Organitzation for Economic Cooperation and Development) va llançar un gran projecte sobre la “política docent” que va atreure l’atenció de 25 països. Els resultats d’aquest projecte es van publicar volum anomenat “Teachers Matter” (OECD, 2005). En aquest projecte es recalcava molt la qualitat dels mestres.
El que va passar a Austràlia i a altres països rics, tal i com diu el text, és que es vanconstruir nous aparells de regulació i certificació per als mestres. A part de crear-se instituts legals, es van definir uns conceptes mínims per entrar a formar part de “l’ensenyament escolar”. En el fons, el propòsit d’aquesta lectura és augmentar el nombre de qüestions sobre el que entem per a “bon mestre” i com aquest pot ser fomentat.
Per definir el concepte de “bon mestre” s’ha de considerarque la formació d’imatges aporta a l’individu elements cognitius, és a dir, les funcions imaginatives (idees) que conté una paraula condicionen i limiten el significat d’aquesta (García Carrasco y García del Dujo, 1996). La imatge que algú es pot elaborar sobre un mestre adequat o no, depèn de l’experiència personal de cadascú. Dins d’una perspectiva humanista, l’experiència tal i com és viscudaper a cada persona i el sentit que aquesta li dóna, constitueixen la base necessària per a elaborar un sistema educatiu. (Landsheere, 1999).
La idea sobre què és el que fa que un mestre sigui considerat bo va canviant al llarg dels anys, entre diferents cultures i dins d’aquestes, també. Moore (2004), troba tres definicions sobre aquesta professió: “l’artesà competent” el favorit pel govern;“el professional reflexiu”, el que apareix en les universitats i per últim, el model “carismàtic” de mestre, típic de la cultura moderna.
La cultura xinesa, per exemple, defineix la imatge de “bon mestre” com una “autoritat moral”. Hi ha per tant, un respecte molt gran per part de l’alumnat cap al mestre.
En el cas d’Austràlia, la idea de “bon mestre” s’ha desplaçat al llarg dels anys. Quan lesescoles públiques van ser creades, hi havia esquemes controlats estrictament pel que fa al currículum escolar. A més a més, dins de la seva moral, s’emfatitzava molt la respectabilitat i l’obediència. (Hyams, 1979). Això però, no era una coincidència. Tot estava dissenyat per aconseguir el control social sobre la classe obrera i la joventut rural (els quals podien escapar-ne fàcilment).
Quanva arribar el moment de necessitar una educació secundària, es va requerir un major contingut intel·lectual. A principis del segle vint, les escoles de magisteri van reclamar una mica d’independència amb la qual van aportar una petita essència de la Nova Educació.
En el llibre “The Groundwork of Teaching” (Mackie, 1924), tots els seus autors eren homes, però la gran majoria de treballadors aqui anava adreçat eren dones. L’ensenyament escolar era una ocupació dividida per gèneres des d’un bon principi, en la qual les dones es trobaven en les classes treballant amb els nens més petits i els homes s’encarregaven de la gestió i l’educació secundària i superior.
Aquesta part de la lectura es pot relacionar amb el tema del feminisme que hem estudiat a classe, concretament, amb la...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.