Goya-Los caprichos


Goya correspon a la de l'absolutisme de Ferran VII, període en el qual s'intensifiquen les persecucions, les privacions i les injustícies. Goya reacciona ferotgement en els seus dibuixos contra les tortures per motius polítics, contra la injustícia i contra la caritat mal entesa, sense oblidar tampoc el seu anticlericalisme, que és una constant en la seva obra.
Els Caprichos de Goyaexemplifiquen un món en crisi. Revelen les fissures d'una estructura sociopolítica estamental.
S'ha generalitzat el deute de Goya amb l'ambient reformista de finals del Set-cents, tot i penetrada l'actitud racionalista de l'autor per una profunda crisi física i emocional. La versió de l'artista filòsof ha tingut una enorme vigència en la fortuna crítica dels Caprichos. De fet, les estampes han estat entesescom a expressió ideològica del segle de la raó, situant-les en el nivell de representació visual d'un moviment d'índole filosòfica, política i cultural.

L'ideari de la sèrie es contextualitza dins d'una específica visió de la història, segons la qual l'entorn cada vegada més degradat de Carles IV, Maria Lluïsa i Godoy va generar una violenta contestació dins i fora de la cort per part delsreformistes. La monarquia és col·locada en la mateixa diana dels estaments privilegiats i el poble, contra els que suposadament dirigeixen les seves crítiques Goya i la minoria il·lustrada. D'acord amb aquest discurs ideològic, l'artista va poder idear la seva col·lecció d'estampes satíriques coincidint amb un moment políticament favorable, caracteritzat per la constitució d'un gabinet progressista ambJovellanos com a secretari de Gràcia i Justícia, i Francisco Saavedra com a responsable d'Hisenda.
"Saturn devorant els seus fills" ens mostra una de les escenes més punyents de la sèrie, ja que presenta l'instant en què el déu està menjant-se el cos d'un dels seus fills, simbolitzant amb això, l'horror, la destrucció i com el pas del temps acaba amb tot, la qual cosa constitueix un veritableleit motiv, una de les obsessions particulars de l'artista. Alguns autors apunten que també podria simbolitzar al rei absolutista Ferran VII, acabant amb el seu poble. De l'obra crida l'atenció el rostre de Saturn, deforme, amb expressió de ferocitat i voracitat.

La professora va comentar que, segons la seva opinió, la tercera part és "la més complexa i de més difícil solució explicativa perquè estàplena d'al·legories i simbolisme". Va explicar que això es deu a l'ús de "animals parlants que representen la hipocresia o la manca de dignitat", a més de feres apocalíptiques que l'artista "va agafant de diferents fonts per crear aquests capritxos emfàtics" que són, en la seva opinió, "una brutalitat amb disfressa "per la seva crítica al absolutista Ferran VII i el clergat.

Sobre la posició deGoya a la Guerra de la Independència, Serra va explicar que "no pren partit" ni pels francesos ni pels absolutistes sinó "pels indefensos". Per això, des del seu punt de vista, triguen a publicar fins a l'any 1863, tot i que els va començar a pintar en 1810 i va acabar en 1814, 1820 o 1824, ja que hi ha "discrepàncies" sobre aquesta data.

També va al·ludir a dues raons a la tardança en publicarels gravats. La primera, que "no haguessin durat dos dies" per la crítica a l'absolutisme i al clergat; i la segona, va explicar Serra, la dificultat que en aquesta època algú hagués comprat "uns gravats tan crítics, tan monstruosos i plens d'una violència tan directa".

Així doncs, el marc temporal dels desastres abasta els successos ocorreguts a Espanya entre 1808 i 1815, data en la qual es dónaper conclòs el seu treball. El fet que no fossin publicats en aquests anys pot respondre, segons Glendinning, a la feroç crítica que les últimes estampes fan del règim absolutista.

Aixi doncs, el marc temporal dels desastres abasta a els successos ocorreguts a Espanya entre 1808 i 1815, data en la qual és Dona per conclòs el SEU Treball. El fet que no fossin publicats en aquests anys Pot...