Grecia

Podem diferenciar tres períodes en la Grècia clàssica:

- Període arcaic (segles VII – VI a.C.):

• La escultura es caracteritza per la representació de figures humanes masculines, anomenades koúroi o curos (atletes nus), i femenines, anomenades kórai o cores (dones vestides, generalment sacerdotesses).

• Respecte a les formes i estils, reflecteixen la influència dels modelsorientals de l’antic Egipte: rigidesa i frontalitat del cos (únicament trencada quan avança lleugerament la cama esquerra), monumentalitat (algunes podien arribar fins als 3 metres d’alçada) i concepció esquemàtica de les diferents parts del cos i el rostre a partir de la geometria.



- Període clàssic (segles V – IV a.C.):

• Mostra la preocupació dels artistes (Policlet, Miró i Fídies) perreproduir l’anatomia humana amb proporcions equilibrades, en les quals s’intenta assolir el model ideal de bellesa humana.

• Per assolir les proporcions i la bellesa , domini absolut de la tècnica escultòrica, arrodonien la musculatura i representaven les figures en postures més naturals com el contrapposto (la posició més natural i equilibrada d’una figura en repòs) o la corba praxiteliana(lleugera arcuació de l’escultura en forma de “S” invertida). També es perd la rigidesa i la frontalitat, i s’adquireixen cànons de proporció matemàtica entre el cap i la resta del cos.

• Cap al s. IV a.C., període postclàssic o segon classicisme, es comencen a esgotar les possibilitats de representar l’home ideal i els artistes (Praxíteles, Escopes i Lisip), mostren una gran preocupacióper reflectir els sentiments i les emocions per mitjà de l’expressivitat dels rostres.







- Període hel·lenístic (segles IV – I a.C.):

• En aquest període l’escultura grega sintetitza tot el camí recorregut en l’etapa anterior i va culminar en composicions dinàmiques que trencaven amb els cànons de serenitat i equilibri clàssics.

• Tot i que l’ideal d’harmonia iproporcionalitat encara està present en les obres d’aquest període, aviat apareixen les noves formes caracteritzades per la tensió i el moviment.

• Rostres dels personatges amb gran expressivitat, mostrant sentiments de sofriment i passió (pathos).

• Proliferen els grups escultòrics i van sorgir el retrat i l’anècdota, deixant l’idealisme pas al realisme.

PINTURA:

- Tenim escassosexemples, però gràcies a les fonts literàries sabem que els pintors grecs tenien un gran domini del naturalisme.

- Un exemple de pintura són les ceràmiques de figures negres i la de figures vermelles.

- Altres exemples són les còpies romanes que es conserven.















Any 1450 aC



ARQUITECTURA:

- Arquitravada i estructuralment molt senzilla, basada en l’espairectangular amb sostre a dues aigües.







* L’arquitectura que utilitza arcs s’anomena arquitectura voltada.





- Es donava gran importància a l’estètica: estructuració de verticals i horitzontals.

- La columna (que en grec es diu “stylos”), esdevenia la peça clau de l’edifici.

- TEMPLE: edifici més important de l’arquitectura grega i del que s’han conservat més exemples.Característiques dels temples:

- Per motius religiosos (els rituals eren processons a l’exterior), es donava tanta importància a l’exterior de l’edifici com a l’interior (on s’allotjava la deïtat).

- El temple grec era una repetició harmònica i sistemàtica de tots els elements, arribant-se a retocar algunes parts dels edificis perquè es veiessin proporcionats (un exemple es el Partenó d’Atenes).[pic]

El Partenó sembla perfectament equilibrat, harmònic i simètric, però està construït utilitzant determinades deformacions arquitectòniques voluntàries per produir efectes visuals. Si totes les columnes fossin del mateix grossor i separades per la mateixa distància (uniformitat), observant-lo amb determinada distància semblaria que les columnes estiguessin tortes.

* L’exterior dels...