Guera civil apartats 1 i 2

Resum tema 12: La Guerra Civil (1936 – 1939)
1. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
17 de Juliol de 1936  El coronel Yagüe va fer un cop d’Estat a Melilla, que es va estendre a la resta del protectorat marroquí.
Entre el 18 i el 19 de Juliol, la majoria de guarnicions militars de la resta d’Espanya ja s’havien unit al cop d’Estat. El govern de la República va tardar a reaccionar, i amb dos dies elsinsurrectes ja tenien Pamplona, Sevilla i part de l’Aragó.
19 de Juliol  José Giral va ser nombrat cap de govern, va dissoldre l’exèrcit i va donar les armes a les milícies dels sindicats i dels partits del front popular.
Aquesta insurrecció  Va triomfar a l’Espanya interior, a Galícia, a l’Andalusia del Guadalquivir, a Sevilla i a Saragossa.
 Va fracassar a les zones industrials del PaísBasc, a Catalunya, a Madrid, València, Astúries, Santander i a una part de Castella, d’Extremadura i d’Andalusia.
Com que la insurrecció no va triomfar a per tot, el país va quedar dividit en dos bàndols.
A Catalunya l’encarregat de dirigir el cop d’Estat va ser el general Goded, però va tenir un suport civil molt escàs. El 19 de Juliol els que van mostrar suport a la causa franquista van haver defugir de Catalunya degut a la situació revolucionària que hi va haver.
-Bàndols Insurrectes Format per Monarquies de dretes.
Grups catòlics.
Falangistes.
Els que s’havien oposat a les reformes de la República.
Republicans Format per Obrers
Petita burgesia
Pagesia sense terres.
Classes mitjanes.
Sectors de la burgesia il·lustrada.
Desdel principi, la Guerra Civil va tenir una gran repercussió internacional. L’esclat de la guerra va ser vist com una confrontació entre les forces democràtiques (Socialistes o comunistes) i els règims feixistes (Alemanya i Itàlia). Els governs feixistes van veure en la insurrecció un fre a l’expansió del comunisme i van ser els primers a manifestar la seva simpatia pels rebels i a enviar-los ajutmilitar.
Per contra, l’URSS va donar suport a la República, mentre que França i Gran Bretanya es van mantenir al marge perquè el conflicte no s’expandís a Europa. França tenia un govern del Front Popular i tenia pensat atacar contra els insurrectes, però Gran Bretanya els va comunicar que si atacaven, ells no els donarien suport davant l’amenaça de Hitler. Degut a això, a l’Agost del 1936 es vacrear el pacte de No-Intervenció, on 27 països s’hi van adherir. Aquest pacte també va ser una de les causes per les quals els republicans van perdre la Guerra Civil.
Tot i haver-hi aquest pacte, els dos bàndols van rebre ajudes exteriors. Els insurrectes van rebre l’ajuda dels italians (Corpo di Truppe Volontarie) i dels alemanys, que van enviar la seva aviació, la Legió Condor, i també van ferservir la Guerra Civil per provar armes noves. A més, ajudar als insurrectes els va beneficiar perquè se’ls va subministrar armament duran la segona guerra mundial.
Els republicans van tenir el suport de la unió soviètica i de les Brigades Internacionals, que era un moviment de solidaritat antifeixista format per més de 60.000 voluntaris d’arreu del món.
2-LA ZONA REPUBLICANA: LA REVOLUCIÓCONTINGUDA
Entre l’estiu i la tardor del 1936, el poder de l’Estat va ser substituït per organismes revolucionaris populars. Aleshores van sortir consells, comitès i juntes que organitzaven columnes de voluntaris per anar al front.
A Catalunya, el 20 de juliol, el president Companys va convocar els dirigents de la CNT-FAI, i els va oferir la formació d’un Comitè Central de Milícies Antifeixistes, queagrupés les diferents forces polítiques i sindicals fidels a la República.
Al principi de la guerra a la zona republicana hi havia una repressió contra aquell que tingués una relació insurrectes, on se’ls perseguia i se’ls assassinava. Degut a això, va haver-hi assassinats de presos polítics de dretes, com ara el de Primo de Rivera.
El juliol de 1936 va aparèixer la col·lectivització de gran...