guerra carlina




1ª guerra carlina: bandols: CARLINS: ideología antic regim, antiliberal “deu patria y furs” partidiaris del Germa d Ferran VII Carles Maria Isidre, Carles V; defensa drets i esglesia. Base social: Noblesa riral empobrida despres guerra francés. Paguesos convertits en propietaris de les seves terres desconfiaven dels impostos dels liberals, sector petit de l’esglesia, bona part baixclergrat, no veía ve les actuacions anticlericals dls liberals. ISABELINS: liberals i contraris A.R. absolutistes moderats: alta noblesa, funcionaris, oficials del exercit i majoria eclesiástica. Liberals: burgesia i poble dels ciutats, maria cristina obte el suport aceptant un estat liberal i no A.R. GUERRA 1833.1839.1840 1ª fase: 33-35 guerra favorable als carlins, controlen país basc, navarra inord d catalnya maestrat( sud de terol, nord de castello) ciutats en poder liberals: sant sebastia, Bilbao, 1835 intent de assetj per Zamalacarregi carli sense exit, control país basc Carles estableix cort i govern i exercit. Controlen Catalunya els carlis i enllaçen amb el general Ramon Cabrera carli C. Maestart. 2ª FASE: guany liberal Espartero posa fi als Carlins a Bilbao 1836, Fracascarlins desd navarra volien arriba Madrid 1837, carlins perdren zones y Cabrera te exit al Maestrat. FI DE LA GUERRA: Conveni de Bergara 1839: entre Maroto i espartero, mantenen els furs vascos i navarresos, oficials carlis al exercit reial, Cabrera contnua la resisitencia fins 1840, REVOLUCIO LIBERAL: 1833-1843. 1º govern d Maria Cristina absolutista liberal no toca l’antic regim, única reformadivicio provincial 49, 1833. Per revolta carlina el regant va ser aconsellada per nomenes un gover q aconsegueix el suport dl liberals, nomena L. Marinez de la Rosa cap d govern inicia reformes limitades antic regim, Estatus reial 1834. Divisio dels liberals: limitacio reformes crea trienni liberal ( moderats i exaltats L. MODERATS: suport a la corona i les reformes. L. PROGRESSISTES: volientransforma l’estat en liberal. GOVERN PROGRESSITES: 36-37: estiu 35 revoltes progresistes contra el carlisme”Esglesia i clegrat”, A Catalunya les bullangues a Barcelona mort un genarl crema convents i fabrica bona planta. Bullangues controlades per juntes busguesos i populars, asumeix el govern i dirigir la milicia nacional demanat llibertat d prensa, nova llei electoral, esforç per a fer frontals carlins. Govern progrerssita Mendizabal aconsegueix recursos financers lluitar contra carlins Dasamortitzant eks bens del clegrat regular 1836. X aixo noblesa i eclesiástica volien destituir a Mendizabal estiu 183, el poble va provocar revoltes demanat la C 1812, cristina resbaleix la C1812. Nomena govern progresist calatrava president i mendizabal ministre Hisenda. ELIMINACIO ANTIC REGIM:Sistema economic: REFORMA AGRARIA: suprecio regim sensoria, desvinculacio de les terres, Desamortitzacio de Mendizabal 1836. Eliminar privilegis dels gremis llibertat d’industria i comerç eliminar duanes interiors.




POLITICA: principis L.P.. soberanía nacional, declaracio de drets, divisio de poders, no confessionalitat, elements moderats: sist parlamentari bicameral congres elegit reisenat. Amplis poders per la corona. Finançament clergat. Sufragi censatari molt restringit: votar homes 25 200 rals d contribucio al any eren 2,4%. ALTERANÇA EN EL PODER: 37-43 G. Moderats 37-40 guanyar eleccions 37. Llei electoral mes restringida. Limitacio llibertat d imprenta, llei ajuntament, corona anomenar alcaldes, retornar bens expropiats d l’esglesia. Govern progresist: 40-43 ESPARTERO:revolta contra llei d’ajuntaments progresist i liberals presionenn MARIA i s’exilia i nomena regent a ESPARTERO: govern autoritari, arancel lliurecanvista 1842, teixit angles a espanya perjudica a Catalunya, esclatant la revolta contra el lliurecanvista,Espartero bombardeg Barcelona 12 1842. Revolta es radicalitza i dona lloc a JAMANCIA: isurreccio a Barcelona septiembre i novembra 1843...