Guerra Civil Española

LA GUERRA CIVIL (1936-1939)

•

•
•

•

•

L’alçament militar
▫ Causes de la guerra
▫ Contendents
▫ Projecció internacional
▫ Posició de l’església
Els primers dies d’insurrecció (17/20 de juliol)
Territori republicà
▫ L’esclat revolucionari (VII - IX 1936)
▫ El govern de Largo Caballero ( IX – V 1937)
▫ El govern de Negrín (V 1937 – III 1939)
La Guerra Civil a Catalunya
▫Reacció el 19 de juliol
▫ L’organització de Catalunya en guerra
 El comitè de Milícies Antifeixistes (VII – IX 1936)
 L’economia revolucionària
 La creació de la indústria de guerra
 La revolució al camp
 La dona i la revolució
 La sanitat durant la revolució
▫ Etapes de la guerra
 VII 1936 – V 1937
 V 1937 – batalla de l’Ebre ( VII – XIX 1938)

L’ocupació final de Catalunya (I – II 1939)
La guerra en territori nacional
▫ Bases socials i polítiques de l’ insurrecció
▫ La consolidació del primer franquisme

1. L’alçament militar.
1. Causes de la guerra.
El seus impulsors justificaven l’acció per la necessitat
d’acabar amb un govern que consideraven il·legítim i
culpable del desgavell social, “bolxevització”
d’Espanya i desmembrament de la unitat nacionald’Espanya provocada per l’Estatut de Catalunya.
El cop d’estat va estar planificat per un sector de
l’exèrcit després del triomf del Front Popular al febrer
del 1936. El general Sanjurjo, exiliat a Lisboa,
actuava com a cap de la conspiració.

El general Mola n’era el director, des de
Pamplona, i els generals Franco (Tetuan), Goded
(Mallorca/Barcelona), Queipo de Llano (Sevilla), i
Cabanella(Saragossa) i el tinent coronel Yagüe
(Ceuta).
L’objectiu era l’ocupació ràpida dels centres de
poder, però les previsions foren errònies. La
resistència popular, la d’alguns cossos policials i la
d’una part de l’exèrcit va impedir el triomf dels
sollevats. Allò que el general Mola pensava acabar
en poques setmanes es convertí en una llarga
guerra civil.

L’alçament militar va començara Melilla el 17 de
juliol de 1936. L’endemà, 18 de juliol, els
insurrectes ja dominaven el protectorat del Marroc.
El dia 19, el general Franco, després d’assegurar
l’aixecament a les Canàries, es va posar al
capdavant de les tropes africanes.

El mateix 19 de juliol, el general Mola va decretar
l’estat de guerra a Pamplona i va controlar
Navarra. Simultàniament, els militar colpistes esvan aixecar en diverses ciutat del país. Van
triomfar a la Meseta Nord, a Saragossa, a Galícia,
a Mallorca i a Andalusia occidental.

Davant del cop militar

2. Contendents.

El govern actua amb indecisió a l’inici
El govern de
José Giral
decideix

Permet

La consolidació del cop en
alguns llocs de l’Estat

El repartiment d’armes a les organitzacions obreres

Espanya quedadividida
Fidel a la República
Catalunya
País Valencià
Madrid
Castella-La Manxa
Extremadura
País Basc
Astúries
Cantàbria
Part d’Andalusia

En mans dels sollevats
Marroc
Part d’Andalusia
Navarra
Castella i Lleó
Galícia
Aragó
Rioja
Illes Balears (sense
Menorca)

3. Projecció de la guerra.
La repercussió de la guerra va ser extraordinària arreu
del món:
• L’opinió públicaprogressista i democràtica es va
manifestar favorable a la República. S’identificava
amb la lluita per la democràcia, el progrés i la llibertat.
Més de 50.000 voluntaris estrangers van acudir a
lluitar. La participació de les Brigades Internacionals
va comportar un important suport moral.
• El governs de les democràcies europees, d’acord
amb la iniciativa franco-britànica, van acabar adoptantuna política de no-intervenció (Comitè de Nointervenció agost 1936) en el conflicte, per por a la
reacció de Hitler (política d'apaivagament).

• L’ajuda feixista.
Alemanya: flota germànica, material militar i
aviació (Legió Còndor).
Itàlia: “Corpo di Trupe Volontarie”
Suport aeri, naval i equipament bèl·lic.
Portugal: comunicacions, subministraments i
voluntaris.
Exèrcit d’Àfrica...