Guerra Civil

9-La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)
9.1- El colp d’Estat del 18 de juliol
El colp d'Estat va ser acuradament planejat, entre altres militars, pels generals José Sanjurjo i Emilio Mola, i secundat per Francisco Franco, amb qui comptaven des del principi, però que no va confirmar la seua participació fins l'assassinat de Calvo Sotelo. En la conspiració participaven caps militars i militantsmonàrquics, carlins, falangistes i altres sectors de l'extrema dreta. Encara que la CEDA no participava com a partit -molts dels líders no estaven assabentats-, a començaments de juliol, Gil Robles -ho conta a les seues memòries- lliurà a Mola el mig milió de pessetes sobrants dels fons electorals del partit.
El colp d'Estat estava previst per al 18 de juliol al Marroc i el 19 en la península,però va ser descobert el dia anterior a Melilla, el que provocà que tot s'avançara un dia -el 17 a Melilla i el 18 de juliol en tota Espanya.
Els sublevats tenien previst controlar tot el país en poques hores, traient a l'exèrcit al carrer, per la qual cosa es pot dir que és el fracàs parcial del colp d'Estat el que va portar a la Guerra Civil. Els militars, per regla general, van triomfar en leszones on van ser més votades les candidatures de dretes al febrer de 1936. Així, el 21 de juliol els rebels controlaven el protectorat espanyol del Marroc, les illes Canàries (excepte La Palma), les illes Balears (excepte Menorca), part de la província de Cadis i la seua capital, junt amb les ciutats de Còrdova, Sevilla i Granada a Andalusia. Sobretot, controlaven el triangle nord-oest de lapenínsula: Galícia, Castella-lleó, el nord d'Extremadura, Navarra i la part occidental d'Aragó incloent les seues capitals, Pamplona i Saragossa.
Al contrari, els colpistes van fracassar on la victòria electoral havia correspost al Front Popular, com a Madrid i Barcelona, Astúries, Cantàbria, en la costa nord, la part oriental d'Aragó, tot Catalunya i València, la majoria de Castella la Nova i Andalusia.A Biscaia i Guipúscoa, el PNB, ara enfrontat als carlins –units al colp-, va decidir mantindre's fidel a la República, amb el suport de la majoria de l'església basca.
Els sublevats, on van triomfar, van actuar amb decisió, detenint i afusellant les autoritats republicanes –governadors civils, alcaldes-, militars fidels al govern i militants de sindicats i partits d'esquerres, fins i tot quan nooferien resistència. Conscients de que no comptaven amb el suport popular en la major part de l'estat, actuaren amb gran violència. En les zones industrials i ciutats com Barcelona, Madrid i València, el colp va fracassar perquè els militars es van trobar amb una ràpida reacció dels anarquistes, socialistes i comunistes, que van formar ràpidament milícies armades. Els milicians van assaltar elsquarters dels colpistes amb el suport dels militars lleials a la República. La Guàrdia d'Assalt va actuar contra el colp, mentre que la Guàrdia Civil, generalment va recolzar els colpistes excepte a Barcelona i Madrid.
La temptativa de derrocar d'un colp a la República va fracassar estrepitosament. A partir d'este moment, el govern va retindre teòricament el control sobre la major part del país,però en les zones on es van organitzar milícies –especialment Catalunya- estes actuen de manera independent, acumulen armament i controlant els carrers. Els rebels dominaven aproximadament un terç del territori espanyol, però comptaven amb les unitats professionals de l'exèrcit i tenien una major organització. En aquest context, tant els rebels –que s'autodenominen “nacionals”- com elsrepublicans procedixen a organitzar els seus respectius territoris i a reprimir qualsevol sospita d'oposició. Una estimació mínima assenyala que més de 50.000 persones van ser assassinades en cada bàndol durant les primeres setmanes, el que ens dóna una indicació de la gran duresa de les passions que la guerra civil havia desencadenat.
9.2- Evolució de la guerra
Al llarg de la guerra la iniciativa...