Guia De Classe Tema 1

HISTÒRIA ECONÒMICA
Grau ADE
Departament d'Història
professor Enric Vicedo Rius
GUIÓ DE CLASSE – Introducció
1.
HISTÒRIA ECONÒMICA, HISTÒRIA I CIÈNCIA
SOCIAL.

Schumpeter, un dels grans economistes del segle XX, valora molt la història econòmica fins el
punt d’argumentar que si hagués de triar entre teoria econòmica, política econòmica o història
econòmica, triaria aquesta darrera per tres raons:Primera, que el tema de la economía es esencialmente un proceso único desplegado en el tiempo
histórico. Nadie puede tener la esperanza de entender los fenómenos económicos de ninguna
época -tampoco de la presente- si no domina adecuadamente los hechos históricos o no tiene un
sentido histórico suficiente, o lo que también se puede llamar experiencia histórica. Segunda, que
el registro históricono puede ser simplemente económico, sino que ha de reflejar también,
inevitablemente, hechos "institucionales" que no son puramente económicos: de ese modo facilita
el método mejor para comprender cómo están relacionados los hechos económicos con los noeconómicos y cómo se deberían relacionar las ciencias sociales entre ellas. La tercera es que
creo que la mayor parte de los errores básicoscometidos en el análisis económico se debe a la
falta de experiencia histórica, con más frecuencia que a cualquier otra insuficiencia del
instrumental del economista.
SCHUMPETER, J., Historia del análisis económico, pp. 47-48, Ariel, Barcelona, 1971.
Concepte d’història econòmica i d’història. Són el mateix, simplement que la primera pren el fil
econòmic quan analitza l’evolució de les societats.
o
o

ohistòria econòmica, branca de la història, que analitza les transformacions econòmiques en relació a
les realitats socials, polítiques i culturals.
història, ciència social, que analitza els
canvis de les societats des de les
perspectives socials, econòmiques,
polítiques i culturals de manera
interrelacionada.
els estudis d’història econòmica tenen
un primer gran impuls a partir de la
crisi de1873 per part d’economistes, i
a partir del segle XX també
d’historiadors. La història econòmica
és una branca de la història però ha estat impulsada primer per economistes i més tard per historiadors
i també, és clar, economistes.

Segons Marc Bloch (Escola dels “Annales”) hi ha dos mètodes principals de treball en història: el mètode
comparatiu i el mètode regressiu. Destaca el primer, ja que percomprendre l’evolució històrica d’una
societat cal comparar-la amb la d’un altra. D’aquesta manera podem entendre, per exemple, el caràcter
pioner de la industrialització britànica en relació, per exemple, a Rússia o Espanya. O bé la diferència
entre la supressió de la servitud de la gleva a Europa occidental als segles XIV-XV de l’edat mitjana i la
seva instauració a Europa oriental a partir del’edat moderna.

1

Analitzar els canvis en la societat, significa explicar-los. Tres tipus d’explicació en història econòmica:
Causal: valorar amb proves empíriques els factors que contribueixen al desenvolupament d’un
procés.
Genètica: analitzar l’origen, el desenvolupament i la crisi d’un procés, és a dir, les etapes.
Estructural: paper d’un element en el conjunt. Per exemple, paper de larevolució agrària en la
revolució industrial; paper de la dona en la industrialització tèxtil,...

Conceptes de conjuntura i d’estructura
o la conjuntura fa referència a realitats que varien en la curta durada i tenen relació amb les
estructures. Per exemple, una etapa de recessió, que té relació amb aspectes profunds de
l’economia.
o l’estructura fa referència a r ealitats profundes, que es modifiquenlentament, i incideixen en la
conjuntura. Per exemple, estructura de la propietat, de la riquesa, de la piràmide d’edats de la
població,...

El mètode científic aplicat a la història

Noves perspectives, nous problemes: cada generació incorpora a la recerca històrica nous temes, nous
problemes. En les darreres dècades s’han incorporat noves perspectives:
¬ Analitzar tots els sectors de la...