Guia De Lectura Una Imatge No Val Més Que Mil Paraules.

una imatge val més que mil paraules.
Guia de lectura.

En aquesta guia de lectura trobaràs aclariments i suggeriments que et poden ajudar a una comprensió més acurada de la lectura del llibre del professor Tuson. Se t’indica el punt on pot ajudar-te l’anotació que hi trobaràs.

També se’t suggereix d’anar fent una guia –fitxes, per exemple– d’aquells tems que es van conformant al llarg delllibre per referències que et convindria reunir, com per exemple:
– Què és el llenguatge, la llengua? Quins atributs li atorga el professor Tuson?
– Qui és el monolingüe militant? Quin altres conceptes, dels que apareixen al llibre, se li poden associar?
– De quina classe de nou esclavatge parla el professor Tuson?

La mecànica de lectura és la següent. Abans de llegir cada un delsarticles, convé consultar en aquesta guia les indicacions que s’hi contenen, marcar-les en el punt de lectura i, en arribar-hi, consultar aquesta guia.

És un arxiu que et pots descarregar, però no cal que el passis a paper perquè és només de consulta.


De comunicació oral i escrita.

Article 1. «Una imatge val més que mil paraules»


– p.11, 2. Marshall McLuhan.
o Nom d’un pensador icrític canadenc que va escriure una obra que es va fer famosa ràpidament, titulat La galàxia Gutenberg (1962) on analitzava amb lucidesa el futur de la comunicació i augurava la desaparició progressiva de la lletra impresa com a suport principal de la cultura occidental, davant l’auge incontestable de l’expressió per imatges que, pronosticava, l’arribaria a substituir. Gutenberg és el nom del ferreralemany que el 1450 va inventar la impremta, un invent que revolucionaria la difusió de la cultura.
– p. 14, 2n pgf. Perquè només les llengües tenen una capacitat sintàctica, o concatenativa, monumental.
o Les unitats de la llengua tenen aquesta capacitat d’encadenar-se unes amb altres per anar formant infinitat d’oracions, de textos, d’idees... Pot ser una de les característiques del llenguatgeque aniràs trobant així com avancis en la lectura i que hauries de pensar si et convé anar reunint en fitxes.
– p. 16, darrer pgf. Cita dos títols de pel•lícula:
o Touch of Evil, [Sed de mal, en la versió en castellà] és el títol d’una del director Orson Welles famosa per l’escena inicial, un llarguíssim travelling sense paraules: només la imatge explica de forma extraordinària l’ambient on esdesenvoluparà l’acció.
o Mighty Afrodite [Poderosa Afrodita a les cartelleres espanyoles] és, en canvi, una pel•lícula on el pes comunicatiu i artístic descansa sobre uns diàlegs extraordinaris, és a dir, sobre paraules.
o És un exemple de la convivència sense haver d’establir categories que proposa JT.
– Observa i reflexiona:
o Després de parlar dels diàlegs de Woody Allen, JT escriu “Unsdiàlegs que mai no podran tenir versions gràfiques”. La negreta no és a l’original, però perquè t’hi fixis.
 Podríem dir el mateix de la seqüència –només una seqüència– de la pel•lícula d’Orson Welles?
 O hauríem de dir “Les imatges que expliquen tan bé l’ambient de la pel•lícula també es poden expressar amb paraules”. No hi podríem afegir “i explicaran més, amb més profunditat”? Reflexiona-ho.Article 2. «Aviat desapareixerà l’escriptura»


– p. 17, 1. que hi combreguem, amb aquesta roda de molí monumental.
o ‘Combregar amb rodes de molí’ és una frase feta que serveix per indicar que qualcú s’empassa (combrega) mentides inversemblants, enormement fantasioses. Una roda de molí té una forma semblant a l’hòstia amb què els fidels cristians combreguen a la celebracióeucarística, però té unes dimensions i un pes enormes, d’un parell de tones.
– p. 17, 7. el «bon salvatge» rousseaunià: una mena d’adams i eves, abans de la mossegada fatídica.
o Jean-Jacques Rousseau –que cal pronunciar Russó– va ser un filòsof francès del s. XVIII que va parlar del bon salvatge com la persona que, no afectada per la civilització, tenia totes les bondats intactes. Volia dir que...