Hºcine

Història del cinema II. 11661

TEMA 1. HISTÒRIA DEL CINEMA I PERIODICITAT
Dialèctica entre el classicisme i la modernitat
La modernitat significa un canvi radical, un canvi destructor i negatiu. Quins aspectes negatius hi ha a la concepció de modernitat?
• Modernitat versus novetat: tenim la tendència a pensar que allò modern és allò nou. La novetat té una condició: el seu caràcter efímer.Al cap de poc temps esdevé vell i ha de deixar passar altre cop allò nou. La modernitat es novetat respecte allò més vell i introdueix:
- Traducció de sentit (llenguatge): volem dir determinades coses i les diem
- Posició moral
Contràriament, la televisió té una consciència de present, no conserva la del passat perquè està obligada a produir constantment. Viu en el mateixmoment que es crea. La televisió no situa, ni ens dóna consciència d'aquest passat. El cinema té una història i unes experiències passades, encara que la televisió no fomenti aquest recurs.
• Modernitat versus tecnologia: el cinema ja forma part de l'audiovisual, és a dir, que forma part d'un gran grup, i conviu juntament amb la televisió, la ràdio... (contenidor). En aquesta classificació, es fanaliances contra natura. Així, el cinema està connectat amb altres pràctiques molt més vinculades amb el present i el dia a dia. Podem dir que el cinema més tecnològic és el més nou, el més lluminós, però, al darrera dels grans pressupostos és fals que hi hagi modernitat. La tecnologia no sempre aporta modernitat. La tecnologia genera un univers pirotècnic que no suposa modernitat.
• Modernitatversus classicisme o història: no hi ha un criteri clar per establir la història de cinema, ja que no té una evolució lògica seguint un plantejament, un nus i un desenllaç. Els moviments es barregen, coexisteixen, i és difícil establir la seva evolució. No es desenvolupa com ho acostumen a fer les altres arts, amb uns esquemes clars i diferenciats. Quan als anys 50, el cinema clàssic toca fons, lescoses ja no tornaran a ser el mateix; el cinema modern presenta noves estructures que trenquen radicalment amb la tradició anterior. Les fórmules del cinema s'esgoten i tenen un temps molt curt de materialitat, és a dir, que aviat passen de moda. No s'explica el cinema modern sense els directors clàssics.
• Modernitat versus manierisme: amb la pintura va aparèixer aquesta paraula,relacionant-la amb la paraula estilització i esteticisme. Al Quattrocento, els artistes tenien la consciència que no tenien espai perquè els seus mestres ho havien dit tot. En no tenir espai, es van situar al marge i no van crear nous models, sinó que van fer efectes. Laberints, miralls, dibuixos estranys... No hi ha una història, sinó que hi ha efectes. Hi ha dos tipus d'autors:
- Aquells que es quedenen la confusió d'estils
- Aquells que inventen coses noves, com el Dreyer (modern).
TEMA 3. CRISI DEL MODEL DE REPRES. INSTITUC. DEL CINEMA CLÀSSIC (MRI)

La noche del cazador (1955) de Laughton és una pel·lícula insòlita dins del panorama clàssic. Durant els anys 50 conflueixen estils radicalment diferents. La homosexualitat i la pedofília del director va influir molt en l'universoníric d'aquesta pel·lícula. Laughton era un actor que interpretava personatges malvats i la seva vida va transcórrer entre el teatre i les lectures terrorífiques de la Bíblia per la ràdio. Laughton llegeix la novel·la de La nit del caçador i la porta al cinema amb molts problemes. La pel·lícula està interpretada per Robert Mitehum, Sherley Winters i Lillian Gish, i ens explica la història d'un homeque atraca un banc tornant cap a casa i amaga els diners dins la nina de la seva filla, fins que la policia l'enxampa. El seu company de cel·la és un predicador i, quan és alliberat, va a casa de l'home a buscar els diners amagats, conquereix la seva dona i la mata. Llavors s'inicia la nit del caçador quan els fills fugen de "l'home del sac".
La pel·lícula flueix com un riu i els nens estan en...