Hª derecho

Solo disponible en BuenasTareas
  • Páginas : 10 (2359 palabras )
  • Descarga(s) : 0
  • Publicado : 19 de febrero de 2012
Leer documento completo
Vista previa del texto
Tema 2
Roma: de ciutat estat a vast imperi bipartit (occident i orient). Mutació de les institucions polítiques i l’evolució de les fonts del dret al compàs de les noves circumstàncies territorials, socials, econòmiques i religioses d’una civilització.
ETAPES D’HISTÒRIA POLÍTICA
* Monarquia (753 a. C – 509 a. C)
* República (509 a. C – 27 d. C)
* Principat (27 d. C – 235 d. C)* Dominat (235 d. C – 476 d. C)
Principals eixos de reflexió:
* Teocentrisme de Roma: pes de les creences i religions al llarg de la història de Roma. Canviarà de model, del politeisme al teocentrisme, al final dels dotze setze d’història. A partir del principat la memòria del emperador es converteix en déu. A partir de l’època del dominat l’emperador es “converteix” en déu en vida. Finsarribar al monoteisme amb el Cristianisme.
Pas de la monarquia al principat; es deu a diferents friccions amb els monarques (monarques estrangers/etruscs, dret ocult, poder concentrat…). A partir de la república el dret comença a ser més transparent.
A l’època de la monarquia els únics intèrprets del món sobrenatural i els avantpassats són els pontífexs i per tant són la Font primordial deldret. Aquest és quelcom ocult al poble.
Nocions sobre “ius”: allò que els déus toleren, el que es pot fer.
A partir de la República: SPQL

De déus i d’homes
El politeisme a roma no es estàtic si no que va canviant al llarg de la història. Dels pontífexs a Crist, passant pels augustos. Roma, des del inici (monarquia) fins al final (Dominat) de la seva trajectòria, constitueix un model polític,social i jurídic marcadament teocèntric. D’un politeisme cada vegada més plural i ric al monoteisme cristià.
Aquesta forta tradició politeisme va fer que cap al s. IV i V d. C a l’hora de fixar les regles bàsiques del cristianisme hi hagueren molts problemes.
Del dret, la seva publicitat i la seva extensió
* En l’època preclàssica opacitat en la declaració del que es considera fas i ius. Lfalta de publicitat i difusió del dret coadjuven la crisi de la monarquia i el pas a la república.
* El monopoli dels pontífexs en la declaració del dret, contestat pels plebeus la fixació i divulgació creixent de regles: llei de les XII Taules (451 a. C) mite o realitat?
* El dret com a fenomen públic o privat? Restricció o contenció dels casos d’autotutela a mesura que Roma i son dretprogressin i es “funcionalitzin”.
* De les accions a les fórmules. El pretor, el jutge ciutadà.
* Les creixent complexitat de ka societat del tràfic econòmic, les lluites socials i l’expansió territorial: els principals motors de l’evolució del dret al llarg de la República.
* El contacte amb pobles forans: Ius civile i el ius gentium
* Gaudi ple o restringit dels drets i deurescivils i politics: Ciutadania, llatinitat I estrangeria. Una clau de pas difícil de regular fins a l’edicte a Caracal·la.
Institucions. La força present futura del model republicà
* Reflexió primera sobre les assemblees polítiques: Comicis (per cúria, centúria i tribu). Senat i concilis de la plebs.
* El vigor limitat de la llei escrita, els senatconsults o els plebiscits.
* Força, idea,significació de les magistratures que s’aniran implementant en la Roma republicana
* Elegibilitat, anualitat, col.legiabilitat, caràcter honorífic (“republicanisme cívic”).
* Cònsol/edil/pretor/qüestor/tribú/censor/dictador.
* Imperium, potestas, auctoritas.
* Projecció de les magistratures sobre províncies (propretor, precònsol; governador), municipis i colònies.
*Democràcia? / Oligarquia? / aristocràcia?
* Un àmbit autònom en el camp del dret: la interpretació o ciència jurídica (articulació lliure i creativa de les demés fonts).

La força de l’alt Imperi en la transformació de les estructures
* La ficció “republicana” d’Octavi August (27 a. C): magistratures acumulades i mandats successius
* El camí des de l’elegibilitat fins la successió adoptiva...
tracking img