Hermes Amb Dionis Infant

Hermes amb Dionis infant
Escultura exempta creada en Grècia per Praxíteles durant el segle IV a.C. que representa al deu Hermes dret subjectant a Dionis que esta sentat sobre una peça de roba que cubreix una roca.

L’obra, ha sigut creada mitjançant una tècnica de buidatge en marbre. Trobem que la figura presenta una clara diferència de tamany entre Hermes i Dionis, tot i que la figura del deudel vi es un infant, podem observar que te un tamany molt petit per ser un infant comparat amb el de Hermes.

Praxíteles fa ús del cànnon de bellesa establert per Policlet, en que la mida del cos es set vegades la del cap, en Hermes, encara que Dionis no presenta aquest cànnon, o no s’aprecia bé per la postura en que se’l representa. Hermes mostra una apariència juvenil, la escultura oberta, jaque deixa passar la lum tant per el braç d’Hermes, entre les seves cames i entre Hermes i la roca del costat, l’obra asimètrica, ja que per un costat trobem a Hermes, gran i pesat aguantat tant per el braç amb el que sosté a l’infant Dionis, com per un ‘’apèndix’’ que surt de la roca i va a parar a la cintura del jove.

El pes està repartit entre la roca amb la peça de roba i les camesd’Hermes, sobretot la dreta, que junt a la petita flexió de la cama esquerre, dona pas a la corba praxitaliana amb una ‘’S’’ invertida, que fa treballar més cuidadosament els contorns de la figura, aquesta ‘’S’’ invertida, va a acabar al braç dret que el te aixecat, aixecant les espatlles com amb la intenció de mostrar-li algo a l’infant.

La escultura, per un costat demostra dinamisme gràcies a laposició i la corba de Praxíteles en Hermes, ja que les lineas son corbes, en el cas de Dionis la figura es estàtica, ja que està sobre la roca en línia recte.

Els cossos son llisos, polits, però els cabells arrissats representats de manera natural, formant rugositats molt reals, en el cas de Dionis no son tan marcats, pero no per això menys reals, la roca amb la peça de roba presentada amb una caigudanatural dels plecs, aporta sensació de realitat gràcies a la tècnica dels draps molls.

Es creu que l’obra decorava l’antic temple de Hera a Olimpia, segons els historiadors va ser creada per conmemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, ja que Hermes i Dionis eren els seus patrons.

La escena representa la història mitològica en que Zeus, per por a que Hera acabes matant a Dionis, jaque era fruit de una infidelitat de Zeus amb una mortal, converteix a Dionis en un infant, demanant-l'hi a Hermes que el porti al mont Nisa per a que el cuidin les Ninfes, el escultor escolleix el moment en que el deu missatger arriba al mont amb el petit i li ensenya un raïm.

L’autor Praxíteles, acaba amb les posicions estàtiques creant la corba praxitaliana, que gràcies a carregar el pes sobreuna de les cames i posar l’altre flexionada, otorga la sensació de moviment, aixó no vol dir que abans d’ell, totes les escultures fossin estàtiques, es més, ja començaven a transmetre la sensació de moviment, pero gràcies a Praxiteles, aquesta sensació es molt més marcada, ja que encorba més la línia perque les figures deixin de ser tan rectes.
En general en l’art Grec, trobem claramentdistinguides les tres èpoques gregues, la arcaica, la clàssica i la hel•lenística. En la ceràmica difèrenciada per dos estils, el corinti i la àtica, el corinti amb figures obscures contrastades amb un fons clar, amb figures molt esquemàtiques amb un seguit de franges, i la àtica amb dos variants; figures negres amb fons vermell, i figures vermelles amb fons negre, totes dos variants de la àtica ab unagran franja central amb les figures i la resta monocromàtica, la figura humana més gran que la corintia i molt més detallada, conforme avancem d’època, les figures son cada cop més complicades.

L’arquitectura comença molt bàsica, grans edificis amb poca ornamentació, a l’època clàssica utilitzen els relleus i la policramia per ornamentar sobretot l’exterior pero sense oblidar-se del...