HISTÒRIA DE ROMA

FUNDACIÓ REAL
La fundació de Roma descriu els aspectes històrics del naixement de la ciutat de Roma en el curs del segle VIII aC. Les investigacions històriques i arqueològiques recents renoven la representació de l'origen de la Ciutat i posen sovint en evidencia el relat tradicional que els autors antics han deixat.
La ciutat de Roma va ser fundada i habitada en principi pels troians els qualsanaven vagant fugitius, sota el comandament d’Eneas. També van tenir-hi part els aborígens, raça independent i desgovernada.
La  ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjans del segle VIII aC. Roma, que segons la tradició fou fundada el dia 21 d'abril de l'any 753 aC.. Va començar sent un petit poblat de la comarca del Laci fins queesdevingué el centre d’un imperi estès per tota la Mediterrània. A partir del segle IV, sobretot després de la transformació de Bizanci en Constantinoble per l'emperador Constantí, Roma perdé la capitalitat de l'Imperi; ara bé, continuà sent un centre important de poder en esdevenir la seu del Papat. Posteriorment, Roma fou, juntament amb Florència, un dels principals centres culturals i artísticsdel Renaixement i del Barroc.
Des del segle VIII, Roma fou la capital dels Estats Pontificis, els quals van existir fins que, el 1870, la ciutat fou anexionada al regne d'Itàlia, del qual n'esdevingué la capital.

Septimontium fou una festa romana que se celebrava el mes de desembre i només durava un dia. és una paraula que es va formar a partir de la unió dels termes llatins septem («set»)imontium («muntanya, turó»), perquè la festa es va crear per commemorar que els set turons de Roma quedaven inclosos dins del recinte marcat per les noves muralles. Es coneixen pocs detalls de la celebració. Sembla que originalment es feia una processó passant pels turons i els seus habitants oferien sacrificis als déus, de forma privada a cada un dels 27 sepulcres dels argei. Durant el Septimontium en elperíode republicà, els romans s'havien d'abstenir d'usar carruatges tirats per cavalls.



FUNDACIÓ MITOLÒGICA
Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedístenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli, empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salven la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistellresta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus.
Els bessons van créixer com uns pastors més, sense saber el seu origen, malgrat que Fàustul ja sospitava la seva nissaga reial, fins que un fet casual hoposa al descobert. Uns lladres que s'havien barallat amb Rem l'acusen injustament davant el rei Amuli d'haver malmès els camps de Numitor i finalment és lliurat al mateix Numitor perquè li apliqui un càstig. Però quan aquest el coneix, s'assabenta de l'edat que té i de l'existència del seu germà bessó, lliga caps i acaba per endevinar que es tracta del seu nét, i encara més quan per la seva bandaFàustul explica a Ròmul les circumstàncies en les quals els havia trobat i les sospites que tenia des de feia temps. Aleshores s'ordeix una conxorxa en dos fronts per acabar amb Amuli: Ròmul ataca el palau reial amb els seus companys pastors, mentre que Rem ho fa des de casa de Numitor. D'aquesta manera aconsegueixen matar Amuli i restituir el reialme a Numitor.







Els bessons, després...