Història de l'art contemporani

HISTÒRIA DE L’ART S. XIX -XX

OBJECTIUS DEL TREBALL
Indicar els diferents moviments artístics d’aquest moment.
Exposar les característiques més importants de cada moviment.
Identificat els artistes i les obres.
Saber analitzar les obres més destacades.
Comparar i diferenciar els diferents moviments.
Saber definir les tècniques artístiques del moment.
PROCEDIMENTS
Aquest treballconsisteix en una petita recerca sobre els principals moviments artístics durant els segles XIX i XX. Consta de tres parts diferenciades: segle XIX, Francisco de Goya i segle XX. Heu de fer les activitats proposades que normalment s’estructuren en una introducció teòrica de cada moviment, la realització de la catalogació de l’obra i l’anàlisi formal i , sovint, la comparació estètica amb algunaaltra obra contemporània o la realització d’un qüestionari. Heu de penjar tots les obres demanades i , a partir de la visualització, podeu començar l’anàlisi.
El treball es lliurarà en format digital (word) i una presentació en power point s'hauran de lliurar a
cpuigher@xtec.cat

PAULA FORNELLS BAQUÉ










L’ART AL SEGLE XIX: NEOCLASSICISME,ROMANTICISME, REALISME

1. Comentael context històric d’aquests tres moviments artístics
Ens trobem a la segona meitat del segle XVIII, uns anys de les revolucions (la de Gran Bretanya, la Francesa i, més tard, la industrial). Aquest període és un dels més apassionants de la Història de l’Art, precisament per la crisi que s’estava experimentant a Europa. És un segle de constants canvis que busquen el fi de l’Antic Règim i laseva monarquia absoluta. Arrel d’aquesta necessitat de canvis neix una base ideològica, el que s’anomena il·lustració, un moviment intel·lectual que sorgeix entre la burgesia francesa. Es defensa, per sobre de qualsevol altre aspecte, la raó, com a medi per a establir un sistema autoritari ètic, per conduir la societat cap a un món basat en el progrés. Cal situar, doncs, aquesta ideologia en uncontext social i polític molt polèmic i qüestionable, sobretot per les desigualtats que marcaven els la jerarquia de l’Antic Règim, abandonant el poble a la fam i la misèria per tal que els estaments més privilegiats gaudíssim d’uns nivells de vida exagerats. En aquest context, doncs, neix el moviment artístic que es podria unir amb aquest corrent ideològic: el Neoclassicisme, un moviment que poua deles arts clàssiques (les antigues Roma i Grècia) en tots els seus sentits (formes, tècniques, temes...) ja que busca un art academicisme on refugiar-se dels constants canvis, a la vegada que exalta la racionalitat que caracteritzava l’antiguitat clàssica – i totes les seves arts – com a símbol de la importància que s’estava atorgant, de nou, a l’ésser racional.
Uns anys més tard, a principis delsegle XIX, les tensions socials es radicalitzen. A causa de les constants revolucions, cada vegada són més els conservadors que defensen els drets que fins aleshores havien tingut ja que veuen trontollar la situació privilegiada que els concedia el sistema de l’Antic Règim, i consideraven l’absolutisme l’única via per mantenir l’ordre. En aquest context, a les principals potències europees(França, Alemanya, Anglaterra) es comença a donar valor al sentiment patriòtic, mentre que retornen les autoritats absolutistes (Napoleó Bonaparte havia consolidat el seu imperi absolutista, per exemple) com la suposada reacció per a protegir la societat davant el caos que la idees liberals havien provocat. És en aquesta situació que neix el Romanticisme, com a resposta contradictòria al Neoclassicisme:s’allunya de l’art universal per centrar-se en el “jo” de l’artista, abandona la raó per introduir-se en un món fantasiós, rebutja la imitació i la interpretació dels cànons per exposar una originalitat oberta...
A mitjans del segle XIX s’inicien una sèrie de revolucions obreres a partir de les quals el moviment obrer adquirí una força in crescendo però, paral·lelament, la burgesia – que...