Història - Unitat 6 (Vicent Vives)

Unitat 6
Societat i moviments socials al segle XIX

1. De la societat estamental a la societat de classes

1.1. La dissolució dels estaments privilegiats
Amb l’Estat liberal, es va imposar una igualtat jurídica a tots els ciutadans, tot i que durant molt temps el sufragi va ser restringit. A diferència de l’Antic Règim, les classes es determinaven pel nivell econòmic, i no pel cognom com enels estaments, i era possible passar d’una a una altra.
La noblesa, per tant, va perdre els seus privilegis però va mantenir el seu poder econòmic i polític. I el clero, tot i perdre gran part de les seves propietats, va mantenir gran part del seu poder polític i social: l’alta jerarquia eclesiàstica estava integrada als òrgans polítics, i els ordes religiosos van tenir l’hegemonia enl’ensenyament.

1.2. Una nova organització dels grups socials
Al segle XIX la societat es va organitzar en dos grans grups: la burgesia posseïdora de riquesa urbana, industrial o agrària procedent de les seves propietats, rendes o capital, i el proletariat que treballava a canvi d’un salari.
La burgesia estava constituïda per una alta noblesa esdevinguda gran propietària agrícola, terratinents,industrials, comerciants, ..., i per una burgesia urbana formada per funcionaris i professionals liberals (professors, advocats, metges, ...).
La classe treballadora estava constituïda per petits artesans, servei domèstic, obrers, pagesos pobres i jornalers. Les seves precàries condicions de vida i treball van generar una gran conflictivitat social envers els rics.

2. Els nous grups dirigents

2.1. Lapervivència de la noblesa
Per una banda, l’alta noblesa espanyola no sols va mantenir el seu poder econòmic sinó que el va incrementar amb la compra de noves terres procedents de les desamortitzacions, mentre que per una altra, la petita noblesa privada dels privilegis i drets fiscals es va anar diluint com a propietaris agraris mitjans. Aquest va ser el cas de la noblesa catalana, moltcastigada amb les reformes liberals, motiu pel qual va donar suport majoritari als carlins.
La noblesa espanyola va mantenir un gran poder durant el regnat isabelí, i part de la burgesia volgué emparentar-s’hi per a aconseguir el prestigi que aportaven els títols. A finals de segle, era la noblesa faltada de diners qui volia emparentar-se amb la enriquida burgesia.

2.2. Els grups burgesos
La burgesiaestava vinculada als negocis, al comerç, a la banca i al capital estranger. Es va enriquir gràcies a les concessions estatals, a la compra de deute públic i a l’especulació borsària. El seu centre va ser Madrid, la capital.

2.3. La burgesia industrial catalana
La burgesia catalana la conformaven comerciants mercantils, industrials del cotó i del ferro, especuladors immobiliaris urbans i elsindians, colonitzadors retornats amb les fortunes fetes a les Amèriques. El grup més nombrós era l’industrial, que es va anar agrupant fins a fundar el 1886 la Cambra de Comerç i el 1889 Foment del Treball Nacional.
Ara bé, els grans terratinents castellans, molt influents en la política estatal, van relegar a un segon terme aquesta burgesia de menor pes econòmic i perifèrica la qual va tenir coma principal objectiu aconseguir una política proteccionista per a mantenir la seva indústria.

2.4. Les classes mitjanes
Aquestes les constituïa una reduïda franja intermèdia formada per propietaris de terres mitjans, comerciants, petits fabricants, professionals liberals i funcionaris públics, el creixement de la qual va anar lligat a l’urbà.
Aquestes classes compartien l’estil de vida delsgrups poderosos per tal de mantenir un estatus social que les diferenciés de les classes populars, tot i que la seva capacitat econòmica era molt inferior. És per tot això que sempre es va mostrar temorosa de qualsevol canvi.

3. Les classes populars

3.1. Artesans i grups urbans
Els artesans van continuar sent molt importants i força nombrosos, i formaven gran part de la manufactura, ja...