UNITAT 6 6

Hola a tothom i a tothoma:
Continuant amb el programa de lectures que proposa la Graella de Planificació de l’Aprenentatge, avui dedicarem el dia a reflexionar sobre algunes de les idees que exposa F. Tortosa (1998) al primer capítol de la seva particular “Historia e historiografía de la psicología”. Aquest text proposa sens dubte un rígid contrast amb la visió que donava Hergenhahn (2001) a laUNITAT 1 i que, a més, ens permet tancar una perspectiva circular sobre la importància de fer història de la psicologia i, encara més rellevant, sobre la viabilitat d’incloure la nostra disciplina sota l’etiqueta de ciència social o de ciència natural.
Tortosa (1998), molt més crític que Hergenhahn (2001) sobre l´apropament que fa la psicologia sobre el seu objecte d´estudi –es pot desvincular“neutralment” d´ell... sent ell mateix el seu propi objecte?–, ens proposa una sèrie d´objeccions respecte a les formes d´analitzar la història de la psicologia. Com apunta el títol del seu text, Tortosa ens situa enmig dels pols entre la historiografia més linial i el que hauria de ser un estudi més assenyat de la història (amb demostracions documentals, però també interrelacionant fites i afers entresi). Però si guaiteu molts manuals o llibres d´història –i no em refereixo només als de psicologia–, veureu que la major part tiren cap alguna de les tendències “amb trampa” que denuncia Tortosa: mentre uns tracten d´establir coordinades entre grans dates, altres fan un seguiment biogràfic de les carreres de les personalitats més importants de cada disciplina o fan una deliniació amb l´aparicióde les escoles i sistemes teòrico-normatius més rellevants... obviant tot el que no entra dins d´aquests paràmetres! Al final sembla que només val allò que està “enregistrat” o baremat segons els criteris de l´acadèmia de moda.
Tornem a l’exemple que us proposava en la guia de lectura del text d’Hergenhahn (2001), aquell que parlava de la visió de la histèria segons la història de la psicologia:considerant el què diu l’autor, de ben segur trobarem molt a faltar una petita revisió històrica de la histèria en un manual sobre conductisme, per exemple, menyspreant les possibles causes psíquiques amb el seu silenci sobre tot allò que no té un valor explicatiu per aquesta escola, partint de l’aprenentatge de patrons de conducta; en canvi, en un manual de psicoanàlisi freudiana segur que enstrobem informació fins a l’abús, pel que fa a possibles causes sobre la histèria.
Amb tot i això, no podem fugir de la necessitat de “gremiar” i institucionalitzar la història (o, millor dit, “canonitzar” una història) per establir els fonaments d´una ciència. Cal protegir els interesos dels que es dedicaran, és clar, però també delimitar el seu camp de treball, els objectius, les eines, lametodologia, etc. En definitiva: crear un paradigma. El principal inconvenient és fer passar un paradigma per un para-dogma, si em permeteu aquest joc de paraules.
És evident que una ciència (o el seu marc d´acció) no neix del no-res. Aquest plantejament ja ens mostra el caliu constructivista de Tortosa: No es pot bastir d´esquena a la realitat. Això també passa a l´hora de veure els canvis d´enfocament enels estudis analítics sobre el que és (i no és) la ciència –com podeu apreciar al quadre de Tortosa (1998: 9)–. Però com ja ens va posar de manifest la lectura d´Hergenhahn (2001), la psicologia no és una ciència ordinària... Abans de tot cal entendre que la natura de la psicologia és força diferent de la de qualsevol altra disciplina científica.
Per començar, ens podriem preguntar si lapsicologia és un producte exclusivament humà i, per acabar d´embolicar la troca, continuariem qüestionant si, al cap i a la fi, tota observació científica sobre la realitat és humana, de fet. Greenwood –citat al text junt amb un altre teòric de caire crític com és Danziger (Tortosa, 1998: 12)– comenta que la ciència neix i/o es recolza socialment, i que forçosament cal compartir el seu coneixement a...