HIstoria COntemporania

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom) fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, a les tropes espanyoles.

Taula decontinguts [amaga]
1 La colonització del Marroc
2 Guerra al Rif
2.1 Ús d'agents químics
2.1.1 Investigacions i revelacions
3 Conseqüències de la guerra
4 Referències
5 Bibliografia
La colonització del Marroc[modifica | modifica el codi]
El 1912 s'estableix el protectorat espanyol al Marroc. Es tracta, de fet, d'una espècie de subprotectorat, una cessió a Espanya per part de França del'administració colonial d'una franja del nord del país. El soldanat del Marroc havia quedat aquell mateix any sota domini francès, tal com establia el Tractat de Fes, fet que representà la culminació de la gradual penetració colonial al país magrebí.


Mapa del Magreb el 1919
França cedí a Espanya l'administració d'un 5 % del territori marroquí, uns 20.000 km² que incloïen la regió muntanyosadel Rif. Tant a la part espanyola com a la francesa la colonització implicava que tot el poder polític, econòmic i militar es trobava en mans de la potència protectora i d'un nombre creixent de colons europeus que intervingueren activament a la política colonial; alhora, ja que oficialment es tractava d'un protectorat, es mantingueren formalment algunes estructures de poder preexistents, que a lapràctica no tenien més competència real que una certa capacitat d'intervenció parcial en assumptes religiosos. D'aquesta manera, el sultà es mantenia simbòlicament com a màxima autoritat marroquina (signant les lleis del protectorat) mentre era representat a la zona espanyola per un vicari o jaifa.

Les tropes espanyoles trobaren diversos focus de rebel·lió al llarg del procés de colonització dela zona nord del país. Ja uns mesos abans de la signatura del tractat del protectorat, hi havia estat sufocada al Rif, prop de Melilla, una rebel·lió encapçalada per un líder conegut com El Mizzian. Quan l'ocupació va començà a fer-se efectiva, sorgí un altre focus rebel, llavors a Yebala (regió que va des de la façana atlàntica fins a la vora del Rif i a la que s'hi troba Tetuan, la capital delprotectorat), capitanejat per Ahmad al-Raisuni, senyor d'Arcila i la costa atlàntica, i que s'allargà fins al 1919.

Guerra al Rif[modifica | modifica el codi]
Tot just liquidada la rebel·lió de Raisuni mitjançant negociacions, s'aixecaren contra les tropes colonials les tribus del Rif central, al front de les quals hi havia la tribu dels Ait Waryaghar o Beni Urriaguel. El cap visible d'aquestai, per tant, de la rebel·lió fou Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi, conegut també com a Abdelkrim o Abd el-Krim, membre del clan dels Ait Yusef, cadi (jutge religiós) de Melilla i antic col·laborador del diari El Telegrama de Melilla.

El juny de 1921 fou atacada una posició espanyola avançada al puig Abarran, prop del campament d'Annual, on es concentrava el gruix de l'exèrcit espanyolpresent al Rif. Tots els espanyols moriren al combat que hi va haver per a defensar la posició. Pocs dies després s'establí una nova posició al puig Igueriben, amb la idea de defensar el campament d'Annual pel flanc sud. Aquesta fou assetjada fins que, finalment, caigué en poder de l'exèrcit rifeny el dia 21 de juliol, salvant-se tan sols onze dels 350 soldats de la guarnició. Després d'aquestssuccessos, els rifenys es dirigiren a Annual i començaren un nou assetjament. A primera hora del matí del 22 de juliol es donà l'ordre de la retirada espanyola, que es produí a la desbandada, en total desordre. Els 3000 rifenys perseguiren als 13.000 soldats espanyols i els exterminaren al llarg del camí cap a Melilla. En aquesta massacre desapareixeria (el seu cadàver no fou trobat) el general...