historia del arte

Índex



ART ROMÀNIC
REFERENTS HISTÒRICS
A finals de X (després d’acabar amb les invasions bàrbares, l’Europa cristiana assoleix una etapa d’estabilitat gràcies a la tranquil·litat política, implantació del feudalisme i la supremacia de l’Església. Això va servir per estimular la veneració de les relíquies, fet que va afavorir el pelegrinatge.

Al s. VI es funda l’ordre benedictí (unavida consagrada a Déu). Havien de guardar tres vots fonamentals: obediència al superior, castedat i pobresa.

Apareix una reforma cluniacenca (s. XI) i més tard l’ordre del Cister (s. XII).

Al s. XI amb el creixement demogràfic van augmentar els rendiments agraris i els progressos tècnics. Fundació d’una nova classe social, la burgesia.

LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA
L’art romànic vaadquirir un significat i un valor europeu:

1. Primer Romànic (X-XI)
2. Romànic ple (XI-XII)
3. Romànic tardà (XII-XIII)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS
Funció al·legòrica i simbòlica de la imatge.
El pelegrinatge potencia la construcció de nombroses esglésies.
Estructura amb braços iguals – planta de creu grega- o desiguals – planta de creu llatina.
Triomf definitiu de l’Església cristiana.L’artista artesà acostumava a fer el seu treball per encàrrec. Havia de seguir les normes formals i els temes que li dictaven.
El romànic va ser, sobretot, un art religiós.
La seva funció més important es la didàctica ensenyar el missatge de l’església com “Bíblies pintades o escultòriques”.

ESCULTURA
La funció de l’estructura era doctrinar i no decorar.
Sense perspectiva ni fons arquitectònicque envolti el paisatge.
Figures hieràtiques i solemnes.
Personatges amb ordenació jeràrquica.
Figures amb policromia (perduda).

PINTURA
Pintura mural i sobre taula.
Motius recurrents són el Pantocràtor, el tetramorf, il·lustracions dels llibres sagrats, de vides de sants i d’activitats humanes.
Figures amb hieratisme i monumentalitat.
Ús de colors vius i d’una àmplia varietat de tons ide gammes, amb el dibuix gruixut per emmarcar les figures, identifica la plàstica romànica.
Gran expressivitat i simbolisme.
Manca de perspectiva i fons arquitectònic o paisatgístic que envolten els personatges.

ARQUITECTURA
Arc de mig punt.
Voltes d’aresta i de canó.
Cúpules amb creuers.
Les columnes i els pilars son els elements interiors de sustentació. Els pilars cruciformes tenengran rellevància.
Contraforts i murs massissos.
Llum que penetra per unes obertures escasses i estretes i hi crea efectes de clarobscur.
Material més comú és la pedra.




SANT VICENÇ DE CARDONA

FITXA TÈCNICA
Autor: desconegut
Cronologia: s. XI
Tipologia: església
Materials: pedra
Estil: romànic català
Localització: Cardona, Al Bages (Catalunya)
CONTEXT
Al s. XI amb el creixementdemogràfic van augmentar els rendiments agraris i els progressos tècnics. Fundació d’una nova classe social, la burgesia. Estem en l’època del primer romànic.

Les primeres informacions d’aquesta obra és a l’any 980 quan vivia una comunitat de clergues.

Al 1019 el vescomte Bermon D’Osona i Cardona dirigia i seguia les construccions i les reformes dels models arquitectònics llombards, vareactivar la comunitat.

Al 1029 Bermon va subvencionar les obres de Sant Vicenç de Cardona i va ser consagrada al 1040 pel bisbe Eriboll.
DESCRIPCIÓ FORMAL
L’exterior té un sobri decorat únicament als murs per parelles d’arcs cecs, separats per petits contraforts, lesenes que a més de reforçar el pels dels arcs que sustenten les voltes, ajuden a subratllar l’alçada de l’edifici.

La decoració ala galeria de finestres cegues que recorre la part alta de l’absis central.

L’església està formada per una planta basilical de tres naus presidides per un atri amb tribuna on els vescomtes presidien les cerimònies, té un transsepte curt, una capçalera amb tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies.

A l’interior, cadascun dels trams de la nau central té tres petites voltes...